ESPURNES I ENCENALLS . NARRAR LA HISTÓRIA

MÚSICA I NAZISME . PROPOSTA DE TREBALL CURS 2011-2012

2011-10-23T12:52:00.002+02:00

http://www.elpais.com/solotexto/articulo.html?xref=20070525elpepiult_1&type=Tes&anchor=elpepiult

Aquest curs 2011-2012 iniciem un treball sobre les relacions que la música com a pilar bàsic va tenir amb el nazisme. Per això la primera aproximació al tema pot ser amb els dos articles que us proposem de treballar .

Per això ens cal fixar-nos en els elements que configuren de forma crítica una visió per la comprensió lectora dels articles proposats.

CONTEXTUALITZACIÓ

Quin paper va tenir la música com art i creació en el nazisme ?
De quina forma utilitzaven la propaganda nazi la música ?
Quina funció realitza la música com art creatiu i de producció en els totalitarismes ?
Quins van ser els autors (músics ) valorats i preferits pel nazisme ?
Quins van ser els llocs on s'escoltava la música i quin tipus de música s'escoltava ?
Quin paper va tenir la música prohibida o proscrita en el nazisme ? Quin tipus de música era aquesta prohibida ? Per quin motiu ?

TEXT O NARRACIÓ

Wagner com a representant de la propaganda nazi . Analitza aquest fragment de l'opera indicant quins estats emocionals, quins sentiments et desperta, quines sensacions et fa sentir i pensa els motius que et fan sentir així. Fes a continuació una llista d'aquestes sensacions.

L'Antic Règim .

2011-09-27T21:47:00.000+02:00

http://youtu.be/TzHrQYSoo-M

Barry Lindon és una pel·lícula que explicala història d'un jove irlandès que vol arribar a la noblesa anglesa del segle XVIII .La pel·lícula del director de cinema Stanley Kubrick adaptació de la novel·la de William Makepeace Thackeray representa una sàtira a la societat de l'època...
Altre de les pel·lícules que poden exemplificar el moment històric és la Noche de Varennes on es descriu la fugida de la monarquia francesa quan esclata la revolució l'any 1789.

LLEGINT K.L REICH DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA

2011-05-27T21:14:00.000+02:00

Parlar i seguir parlant i no parar de parlar i defensar que si parlem seguirem endavant ..... Amat-Piniella escriu

http://dserranoblanquer.wordpress.com/amat-piniella/

http://www.memoria.cat/amat/

EL REI ARTÚS : HISTÒRIA O LLEGENDA ?

2011-05-07T10:16:00.000+02:00

TREBALL DE SÍNTESI : EL REI ARTÚS , HISTÒRIA O LLEGENDA ?

2011-05-07T09:38:00.000+02:00

EL REI ARTUS I ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA: LLEGENDA O HISTÒRIA ?

2011-04-10T20:03:00.000+02:00

Què és la història ? Què és llegenda ? Quines propietats fa que els fets siguin històrics ? Quines característiques fa que siguin llegenda ? On comença la història i on la llegenda ?

Artús és un rei conegut per tots nosaltres que ens ha de servir per saber establir aquestes respostes de forma clara ... Investiguem doncs sobre els reis a l'Edat Mitjana, els cavallers i les dames nobles , l'amor cortés , els poders màgics de bruixots i bruixes, la guerra , i els pactes entre els distints estaments ... Aquesta és la nostra ruta, el nostre camí de cavallers per arribar a CAMELOT ....

LLegim per aprendre : Quina idea ens pot donar aquest conte ?

2011-03-27T20:08:00.000+02:00

El traje nuevo del Emperador
[Cuento infantil. Texto completo]

Hans Christian Andersen

Hace muchos años había un Emperador tan aficionado a los trajes nuevos, que gastaba todas sus rentas en vestir con la máxima elegancia.

No se interesaba por sus soldados ni por el teatro, ni le gustaba salir de paseo por el campo, a menos que fuera para lucir sus trajes nuevos. Tenía un vestido distinto para cada hora del día, y de la misma manera que se dice de un rey: “Está en el Consejo”, de nuestro hombre se decía: “El Emperador está en el vestuario”.

La ciudad en que vivía el Emperador era muy alegre y bulliciosa. Todos los días llegaban a ella muchísimos extranjeros, y una vez se presentaron dos truhanes que se hacían pasar por tejedores, asegurando que sabían tejer las más maravillosas telas. No solamente los colores y los dibujos eran hermosísimos, sino que las prendas con ellas confeccionadas poseían la milagrosa virtud de ser invisibles a toda persona que no fuera apta para su cargo o que fuera irremediablemente estúpida.

-¡Deben ser vestidos magníficos! -pensó el Emperador-. Si los tuviese, podría averiguar qué funcionarios del reino son ineptos para el cargo que ocupan. Podría distinguir entre los inteligentes y los tontos. Nada, que se pongan enseguida a tejer la tela-. Y mandó abonar a los dos pícaros un buen adelanto en metálico, para que pusieran manos a la obra cuanto antes.

Ellos montaron un telar y simularon que trabajaban; pero no tenían nada en la máquina. A pesar de ello, se hicieron suministrar las sedas más finas y el oro de mejor calidad, que se embolsaron bonitamente, mientras seguían haciendo como que trabajaban en los telares vacíos hasta muy entrada la noche.

«Me gustaría saber si avanzan con la tela»-, pensó el Emperador. Pero había una cuestión que lo tenía un tanto cohibido, a saber, que un hombre que fuera estúpido o inepto para su cargo no podría ver lo que estaban tejiendo. No es que temiera por sí mismo; sobre este punto estaba tranquilo; pero, por si acaso, prefería enviar primero a otro, para cerciorarse de cómo andaban las cosas. Todos los habitantes de la ciudad estaban informados de la particular virtud de aquella tela, y todos estaban impacientes por ver hasta qué punto su vecino era estúpido o incapaz.

«Enviaré a mi viejo ministro a que visite a los tejedores -pensó el Emperador-. Es un hombre honrado y el más indicado para juzgar de las cualidades de la tela, pues tiene talento, y no hay quien desempeñe el cargo como él».

El viejo y digno ministro se presentó, pues, en la sala ocupada por los dos embaucadores, los cuales seguían trabajando en los telares vacíos. «¡Dios nos ampare! -pensó el ministro para sus adentros, abriendo unos ojos como naranjas-. ¡Pero si no veo nada!». Sin embargo, no soltó palabra.

Los dos fulleros le rogaron que se acercase y le preguntaron si no encontraba magníficos el color y el dibujo. Le señalaban el telar vacío, y el pobre hombre seguía con los ojos desencajados, pero sin ver nada, puesto que nada había. «¡Dios santo! -pensó-. ¿Seré tonto acaso? Jamás lo hubiera creído, y nadie tiene que saberlo. ¿Es posible que sea inútil para el cargo? No, desde luego no puedo decir que no he visto la tela».

-¿Qué? ¿No dice Vuecencia nada del tejido? -preguntó uno de los tejedores.

-¡Oh, precioso, maravilloso! -respondió el viejo ministro mirando a través de los lentes-. ¡Qué dibujo y qué colores! Desde luego, diré al Emperador que me ha gustado extraordinariamente.

-Nos da una buena alegría -respondieron los dos tejedores, dándole los nombres de los colores y describiéndole el raro dibujo. El viejo tuvo buen cuidado de quedarse las explicaciones en la memoria para poder repetirlas al Emperador; y así lo hizo.

Los estafadores pidieron entonces más dinero, seda y oro, ya que lo necesitaban para seguir tejiendo. Todo fue a parar a sus bolsillos, pues ni una hebra se empleó en el telar, y ellos continuaron, como antes, trabajando en las máquinas vacías.

Poco después el Emperador envió a otro funcionario de su confianza a inspeccionar el estado de la tela e informarse de si quedaría pronto lista. Al segundo le ocurrió lo que al primero; miró y miró, pero como en el telar no había nada, nada pudo ver.

-¿Verdad que es una tela bonita? -preguntaron los dos tramposos, señalando y explicando el precioso dibujo que no existía.

«Yo no soy tonto -pensó el hombre-, y el empleo que tengo no lo suelto. Sería muy fastidioso. Es preciso que nadie se dé cuenta». Y se deshizo en alabanzas de la tela que no veía, y ponderó su entusiasmo por aquellos hermosos colores y aquel soberbio dibujo.

-¡Es digno de admiración! -dijo al Emperador.

Todos los moradores de la capital hablaban de la magnífica tela, tanto, que el Emperador quiso verla con sus propios ojos antes de que la sacasen del telar. Seguido de una multitud de personajes escogidos, entre los cuales figuraban los dos probos funcionarios de marras, se encaminó a la casa donde paraban los pícaros, los cuales continuaban tejiendo con todas sus fuerzas, aunque sin hebras ni hilados.

-¿Verdad que es admirable? -preguntaron los dos honrados dignatarios-. Fíjese Vuestra Majestad en estos colores y estos dibujos -y señalaban el telar vacío, creyendo que los demás veían la tela.

«¡Cómo! -pensó el Emperador-. ¡Yo no veo nada! ¡Esto es terrible! ¿Seré tan tonto? ¿Acaso no sirvo para emperador? Sería espantoso».

-¡Oh, sí, es muy bonita! -dijo-. Me gusta, la apruebo-. Y con un gesto de agrado miraba el telar vacío; no quería confesar que no veía nada.

Todos los componentes de su séquito miraban y remiraban, pero ninguno sacaba nada en limpio; no obstante, todo era exclamar, como el Emperador: -¡oh, qué bonito!-, y le aconsejaron que estrenase los vestidos confeccionados con aquella tela en la procesión que debía celebrarse próximamente. -¡Es preciosa, elegantísima, estupenda!- corría de boca en boca, y todo el mundo parecía extasiado con ella.

El Emperador concedió una condecoración a cada uno de los dos bribones para que se las prendieran en el ojal, y los nombró tejedores imperiales.

Durante toda la noche que precedió al día de la fiesta, los dos embaucadores estuvieron levantados, con dieciséis lámparas encendidas, para que la gente viese que trabajaban activamente en la confección de los nuevos vestidos del Soberano. Simularon quitar la tela del telar, cortarla con grandes tijeras y coserla con agujas sin hebra; finalmente, dijeron: -¡Por fin, el vestido está listo!

Llegó el Emperador en compañía de sus caballeros principales, y los dos truhanes, levantando los brazos como si sostuviesen algo, dijeron:

-Esto son los pantalones. Ahí está la casaca. -Aquí tienen el manto... Las prendas son ligeras como si fuesen de telaraña; uno creería no llevar nada sobre el cuerpo, mas precisamente esto es lo bueno de la tela.

-¡Sí! -asintieron todos los cortesanos, a pesar de que no veían nada, pues nada había.

-¿Quiere dignarse Vuestra Majestad quitarse el traje que lleva -dijeron los dos bribones- para que podamos vestirle el nuevo delante del espejo?

Quitose el Emperador sus prendas, y los dos simularon ponerle las diversas piezas del vestido nuevo, que pretendían haber terminado poco antes. Y cogiendo al Emperador por la cintura, hicieron como si le atasen algo, la cola seguramente; y el Monarca todo era dar vueltas ante el espejo.

-¡Dios, y qué bien le sienta, le va estupendamente! -exclamaban todos-. ¡Vaya dibujo y vaya colores! ¡Es un traje precioso!

-El palio bajo el cual irá Vuestra Majestad durante la procesión, aguarda ya en la calle - anunció el maestro de Ceremonias.

-Muy bien, estoy a punto -dijo el Emperador-. ¿Verdad que me sienta bien? - y volviose una vez más de cara al espejo, para que todos creyeran que veía el vestido.

Los ayudas de cámara encargados de sostener la cola bajaron las manos al suelo como para levantarla, y avanzaron con ademán de sostener algo en el aire; por nada del mundo hubieran confesado que no veían nada. Y de este modo echó a andar el Emperador bajo el magnífico palio, mientras el gentío, desde la calle y las ventanas, decía:

-¡Qué preciosos son los vestidos nuevos del Emperador! ¡Qué magnífica cola! ¡Qué hermoso es todo!

Nadie permitía que los demás se diesen cuenta de que nada veía, para no ser tenido por incapaz en su cargo o por estúpido. Ningún traje del Monarca había tenido tanto éxito como aquél.

-¡Pero si no lleva nada! -exclamó de pronto un niño.

-¡Dios bendito, escuchen la voz de la inocencia! -dijo su padre; y todo el mundo se fue repitiendo al oído lo que acababa de decir el pequeño.

-¡No lleva nada; es un chiquillo el que dice que no lleva nada!

-¡Pero si no lleva nada! -gritó, al fin, el pueblo entero.

Aquello inquietó al Emperador, pues barruntaba que el pueblo tenía razón; mas pensó: «Hay que aguantar hasta el fin». Y siguió más altivo que antes; y los ayudas de cámara continuaron sosteniendo la inexistente cola.

FIN

Molts cops vivim com emperadors creient que podem caminar per la vida amb vanitat ,pensant que tothom ens honora i ens venera però estem equivocats com l'emperador. Vivim en un món on l'aparença i l'autoenganyi es present dins la societat. Tots ens volem creure que portem grans vestits , grans cotxes, que vivim en palaus luxosos però en el fons ens disfressem cada dia amb la màscara de la vanitat.. El rei cau en la seva vanitat i per això ningú -per por- s'atreveix a dir que l'emperador o el rei va nu fins que uns nens criden :l'emperador va nu , l'emperador va nu!!! Aquest conte segurament tots i totes l'hem pogut experimentar en la nostra vida quotidiana...Fa pocs anys jo mateix vaig poder veure reproduida aquest conte de Hans Cristian Andersen. L'emperador té el poder i aquest poder el fa creure ciutadà perfecte, el fa creure tot poderós ... ---

MAPA CONCEPTUAL DE BARBARA ABAD .L'ORIGEN DE CATALUNYA

2011-03-25T15:56:00.000+01:00

Aquest mapa està realitzat amb el programa http://creately.com . Podeu enregistrar-vos primerament i a continuació realitzar el mapa conceptual a partir de les paraules clau que hem treballat en el tema a classe.
http://creately.com/diagram/gkh616ly2/JdgrILxY0Jr4SNk4z8wLLtYzi6U%3D#

RENAIXEMENT

2011-03-24T20:24:00.000+01:00

http://www.claseshistoria.com/guillermo/c-mpasarte/renacimientoresumen.html

MAPA CONCEPTUAL ORIGENS DE CATALUNYA. PROGRAMA SPICYNODES.

2011-02-21T14:12:00.000+01:00

2011-02-21T14:11:00.001+01:00

FRIS CRONOLÒGIC ORIGENS DE CATALUNYA

2011-02-21T14:00:00.001+01:00

Activitat Laura Izquierdo 2 Eso D .

ORIGENS DE CATALUNYA . MAPES CONCEPTUALS

2011-02-21T13:58:00.000+01:00

Activitat presentada per Laia Ponsa 2 eso A

EIX CRONOLÒGIC DELS ORIGENS DE CATALUNYA

2011-02-03T19:55:00.001+01:00

JOAN PEIRÓ, UN OBRER DEL VIDRE

2011-01-13T22:11:00.000+01:00

Bergman i la Peste Negra amb els flagelantis ...

2011-01-07T21:44:00.000+01:00

EL RETRAT DE LA PESTA NEGRA

2010-12-16T16:17:00.001+01:00

Què va ser la peste negra al segle XIV i XV ? Una epidèmia que va matar molta població europea causada per la falta d'higiene i la bruticia que hi havia a les ciutats medievals ..

Però què hi ha d'història i què de llegenda ?

Investiguem-ho ..... ************
Quanta gent va morir en aquests anys ?
A Barcelona va morir gent per la Pesta Negra ?
Per què es deia Pesta Negra ?
Què volia dir NEGRA ?
Quines eren les seves causes o motius perquè una persona enmalaltís de la Pesta ?
I quines conseqüències podia tenir ?

Et proposem fer una activitat (AMPLIACIÓ ) :

1.- Mira el video i explica la seva història en un màxim de 5 línies.

2. Respon a les preguntes que ens fem : ( més amunt * *** ) què era la pesta ? Per què es deia Negra ? Va haver pesta negra a Barcelona ? A quina època va morir tanta gent ? Quines eren les causes i quines eren les conseqüències ?

3.- Tota la informació que busquis ha d'estar documentada i indicada en un apartat que s'anomena webgrafia on s'incloguin els links (enllaços) sel·leccionats per treure la informació..

http://www.catradio.cat/audio/86601/58---La-pesta-negra

4.- Penja els 3 punts en un arxiu al moodle del centre on s'indica PENJAR MOODLE . Recordar que el format ha d'estar en word, openoffice. extensions doc.

PRESENTACIÓ DEL VIDEO DEL VIATGE A MAUTHAUSEN MAIG 2010

2010-12-06T12:00:00.000+01:00

DEDICAT A LA MEMÒRIA DE GLÒRIA GIMENO

Els nois i noies que van viatjar al Camp de Mauthausen el MAIG del 2010 realitzen un acte al casal de la gent gran per presentar el video del viatge i relatar la seva experiència a Mauthausen d'aquests dies..Volem explicar aquesta experiència que ha marcat profundament un abans i un desprès tal com ells mateixos ens narren en els seus comentaris ..........

ON ENS QUEDA MAUTHAUSEN ? PROGRAMA DE RÀDIO MATARÓ D'ALUMNES DEL CENTRE

2010-11-25T17:11:00.000+01:00

Font: 5 de Maig de 2010.Camp de Mauthausen.(Austria)

http://ivooxeu.s3.amazonaws.com/2010-11-18-hora-gent-gran436268.mp3?AWSAccessKeyId=AKIAIUXBWX5R4Z3FBVYQ&Expires=1290700913&Signature=sObE1%2B6ugqJ9UWsn70%2B%2BZHfzsgA%3D

En Pau Torres i l'Ester Arroyo parlen per Mataroradio per publicitar l'acte del proper 13 de desembre a les 18.30 al Casal del carrer Floridablanca CASAL D'ÀVIES I AVIS DE L'ESCORXADOR ..

L'ACTE presentarà el video del viatge a Mauthausen i les experiències que l'alumnat de l'Institut va realitzar el maig de 2010 en el 65 aniversari de l'alliberament del CAMP DE MAUTHAUSEN.

Com ells mateixos ens narren entrar en aquest camp implica no sortir de la mateixa manera. Des d'aleshores tot serà diferent per ells i elles. L'Anna Pulido,l'Ester Arroyo, la Teresa Ortega, el Carlos Rincón, en Pau Torres no poden ser mai més els mateixos o les mateixes que van viatjar un día a aquest lloc. No resulta per ells qualsevol lloc ni un altre lloc és més que això : representa una experiència molt a prop dels testimonis de l'horror i del genocidi nazi. La barbàrie no té paraules fàcils per descriure's ni tampoc souvenirs que es puguin emportar...Les úniques pedres de la Cantera on els pressoners treballaven que avui resten enmig de la gespa verda davant l'escala de la mort on van morir molts presoners...En Pau ens explica com la mort del pare de José Alcubierre va deixar trastocats aquell dia a tots nosaltres que l'escoltaven com si fossim amb el seu dolor una mena de consol irreproduible que el volia abraçar i acaronar a aquell home ja vell de quasi 86 anys....

L'ART ROMÀNIC I L'ANALFABETISME DE L'EDAT MITJANA

2010-11-13T14:21:00.000+01:00

Foto: xavier. Esglèsia Ebora. Romànic XIII.

Què és el romànic ? Del segles XI fins el XIII en plena Edat Mitjana i dins una societat feudal on la noblesa regna i controla amb els seus privilegis tota Europa sota el cristianisme dels papes neix una manera de simbolitzar la cultura. Es així com neix l'art romànic expressió de l'analfabetisme del poble que representa mes d'un 90 % de tota la població que viu a Europa. Les representacions simbòliques i artístiques utilitzades : l'arquitectura amb les esglèsies , les basíliques, els monestirs ; la pintura amb els retaules, els fresc en els murs de les esglèsies i el tapís de teixit .

Totes les esglèsies són d'una NAU central i unes laterals , més tard arribarà la planta de creu llatina que creua la nau central i la lateral. Aquestes dues fotos representen els palau d'Avigno amb els distints bisbes , cardenals que formen part de l'alt clergat. Podem veure el que és una volta de canó i el creuer d'arcs de mig punt.

www.romanicat.net

nancymonzon.tripod.com/elromanico.html

www.fortunecity.es/imaginapoder/artes/154/romanic.html

El món islàmic i l'actualitat a les classes d'història.

2010-10-15T12:39:00.000+02:00

El primer tema de ciències socials que explico a segon d'ESO és l'aparició de l'islam.Per això un tema com aquest requereix penso una sensibilitat en un institut de secundària on tinc un Bilal, una Yasmina, una Souhaila, un Mamadu, .....Semblal que aquest tema presentat com una invasió o conquesta dels àrabs a la península hispanovisigoda o Ibèrica no es presenta de la mateixa manera amb altres cultures o civilitzacions que també han estat presents en la nostra història. Hi ha invasió romana ? O hi ha invasió dels barbars o visigoda ? Un poble que arriba i és expulsat tampoc sembla que sigui benvingut diria jo ? Però la presència de més de casi deu segles dels àrabs no deixa la península malament. Descobrim art, ciència, filosofia, tècniques de regadiu, aliments, etc aportats per la cultura àrab. Amb els àrabs venen per primera vegada els jueus i es situen de manera pacífica en els barris de les ciutats hispanovisigodes. Però amb els àrabs que s'expansionen fins que deixen de conquerir amb la gihaz o guerra santa i aleshores s'introdueixen en la resta de països amb les caravanes i la navegació trobem una cultura molt diferent a la cultura cristiana que rebutja d'entrada el que no sigui com ella. La convivència en les ciutats de la península sota els emirats independents , els regnes de taifes o el regnat nassari de Granda dels muladins, mossàrabs, jueus, àrabs, berbers, .... fa que pensem en les idees d'integració dels altres en l'islam. Explicant els àrabs però parlem també de la seva religió l'islam. Els musulmans accepten pràctiques com la poligàmia, o la prohibició de les imatges antropocèntriques en les seves mesquites entre altres normes del seu llibre sagrat l'Alcorà. Sorprén doncs que actualment a la mesquita de Còrdova no es pugui practicar com a lloc sagrat cap oració pública i que aquesta no estigui en mans de la comunitat musulmana andalusí. Sembla que fa pocs dies el bisbe de Còrdova Demetrio Fernàndez volia demanar públicament el canvi de nom de la mesquita per anomenar-se catedral . Com es pot entendre avui una cosa com aquesta? Encara la guerra entre les religions continua sent un fet? Realment és difícil explicar un tema com aquest sense passar-hi de puntentes i sense pensar-hi gaire no sigui el cas que tinguem problemes no ?

LA INVASIÓ DELS VISIGOTS DE LA PENINSULA IBÈRICA

2010-09-19T16:53:00.000+02:00

[font informació : http://en.wikipedia.org/wiki/Paul_Jamin ]

La caiguda de l'Imperi Romà va ser el final del poder militar dels romans amb les legions. El gran territori que tenien els romans havia convertit l'imperi en una terra plena de fronteres per tots cantons. Les classes polítiques corruptes havien caigut en el descrèdit. La religió fundada per Pau de Tars , el cristianisme, proclamava l'amor al proïsme fins i tot els esclaus i els estrangers.

TREBALLS DE RECERCA 201O-2011

2010-06-22T18:46:00.000+02:00

1.- Quin són els camins de recuperació de la memòria històrica ? Quan s'inicia en el nostre país ? Am qui ?
per Victor Roman .

Iniciar un recorregut des d'algunes institucions , entitats, associacions per investigar quan, com, qui, a on , per què comença el procès de recuperació de la memòria dins la història.Concretar-ho en el recorregut de l'exili , la segona guerra mundial i els camps de concentració com Mauthausen. Assessorament amb Amical Mauthausen i Memorial Democràtic.

2.- Guia didàctica sobre els llocs més emblemàtics a Mataró durant la Guerra civil espanyola. per Victor Díaz

Cercar la guerra civil de Mataró i identificar els seus indrets perquè van destacar com a espais de revolta, de successos, de manifestacions, ... construir així una proposta de recorregut per la ciutat.

L'Alcalde de Mataró i la Regidora d'educació reben els nois i noies del Projecte Mauthausen 2010

2010-06-01T21:52:00.000+02:00

Avui dimarts 1 de Juny l'alcalde de Mataró Sr Baró acompanyat de la regidora d'educació Sra Calvo ens han rebut en la sala dels Lleons. L'alcalde ens ha preguntat per com haviem treballat el projecte. També s'ha interessat per com els nois i noies havien viscut els dies de maig durant el viatge. El Pau ha explicat alguna de les coses que haviem fet els primers dies i en Carlos ha continuat parlat de la visita a HArtmein, a l'estació de Mauthausen , a Gusen i a Ebensen on nosaltres vàrem homenatjar a les víctimes de Mataró. L'alcalde ha volgut donar importància al coratge que implica apropar-se a una experiència com aquesta fruit de la barbàrie i l'horror. Per això ha volgut comprometres en difondre l'experiència dins la ciutat i les institucions acadèmiques per tal de poder explicar que representa en els temps actuals una visita com aquesta. Interessat per la resta d'instituts d'Espanya i Catalunya ha volgut donar-nos les gràcies per la nostra implicació com a centre dins la ciutat. En l'acte la regidora ha explicat que el projecte preten explicar i difondre la memòria històrica com a treball vinculat amb el casal de la gent gran, amb la ciutadania i les escoles on la històriadora Margarida Colomer i Victor Ligos participen donant suport. La regidora ha volgut comentar que l'acte realitzat el passat dia 18 va ser un èxit per la presentació tan curosa que s'havia realitzat i per la forma que s'havia divulgat en el Centre de Formació Tres Roques. Els nois i noies del Puig han volgut regalar una fotografia del grup de Mataró aixì com una fotografia de tots els grups escolars que van viatjar a Mauthausen com a record. Ràpidament l'alcalde ha reconegut a la Margarida Colomer que també va voler viatjar amb nosaltres tot garantint la presència de Mataró en el grup d'AMical .

ACTE DE DIFUSIÓ AL CENTRE DE FORMACIÓ PERMANENT DE MATARÓ TRES ROQUES

2010-05-31T19:23:00.000+02:00

El passat dimarts dia 18 de maig a les 19 hores en el Centre de Formació Permanent Tres Roques es va presentar les experiències que aquest curs el centre IES Josep Puig i Cadafalch ha realitzat. Totes dues experiències : "La ruta de l'exili" i " Viatge a Mauthausen" utilitzen la metodologia APS (aprenentatge i Servei).
A l'acte hi va participar la regidora d'educació de Mataró Sra Conxita Calvo i els historiadors Miquel Torner, Victor Ligos, Margarida Colomer així com la directora del nostre centre de secundària. Durant l'acte es van presentar i llegir fotos relacionades amb la ruta que els dies 14 i 15 de desembre s'havia realitzat per tot l'alumnat de Batxillerat reproduint la ruta dels exiliats espanyols i catalans i amb la trobada de testimonis dels llocs que van anar

Experiències d'Aprenentatge i Servei : viatge a Mauthausen.

2010-05-23T13:17:00.000+02:00

La matinada del dijous dia 6 a les 3 de la matinada camí a Munich iniciavem un llarg recorregut. El centre dies enrera havia participat classe per classe en una tasca conjunta per elaborar aquests cubs dissenyats per dos professors de tecnologia Jesus i Oscar recients estrenats dins la nostra professió d'educadors. Els cubs construïts de politiré expandit van ser pintats seguint els colors que la professora de visual i plàstica Carmen ens va suggerir tot pensant en Mondrian. Cada curs va pensar aleshores en una possible aportació al nostre viatge. Els nois de primer van escriure cartes i reflexions sobre l'holocaust i la barbàrie molt emotives. Els de segon van fer fotos de grup per explicar que saben conviure senegalesos, ecuatorians, marroquins,berebers, xinesos, catalans, castellans... i les van imprimir amb petits comentaris. Un professor de segon fins i tot va enviar-nos el mateix dia que marxavem un escrit treballat i refet per tota la classe de segon B signant Julio. A tercer que potser van ser els primers escrits que ens van arribar va ser la professora d'anglès qui va proporcionar un text pensat , escrit al llarg dels dies anteriors en anglès que parlava del problema del racisme, de la xenofobia, de l'horror de la guerra i de les morts dels innocents. També del mateix nivell de tercer un altre professora escribia un escrit fet de fragments i retalls de cada alumne de la classe....I a quart una professora la Berta ens deixava una preciosa nota donant-nos força i coratge durant el viatge. També un dibuix dels alumnes de quart A amb els rostres de l'horror i el crit de la barbàrie ens feien pensar en el que podia venir. En els darrers dies els de quart C ens oferien escrits portats en ma per l'Alexander sobre el que havien pensat a classe sobre el tema... A primer batxillerat els coloms van ser un treball complicat i laboriòs doncs dos alumnes mirant el youtoube intentaren aprendre a fer els colomets que la papiroflexia ensenya amb un èxit considerable , i els van decorar amb paraules i frases sobre el problema de la pau i la guerra. Un altre primer de batxillerat va retallar coloms de la pau i els va pintar , especialment un noi cec en Marc va voler pintar amb ratlles de colors el colom retallat .... I els de cicles també van participar amb frases que en forma de punts de llibre deixaren per reflexionar sobre l'èsser humà i la vida i la mort i la guerra i la pau..... Fins i tot els nois de la USEE , unitat educativa educació especial van fer un mural amb un colom de la pau i plastilina, penjant fotos, retalls , força bonic gràcies a la Montse , la Laura i la Mireia.

No era el mateix marxar aixì acompanyats que sense res nosaltres sols amb les guitarres i les flautes que el professor de música Jose María havia conseguit amb la partitura de la música de la Lista de Schlinder provocant un so dolç i melancòlic per oferir en un dels dos homenatges que el centre havia de mostrar.

La son no es podia apoderar de l'angoixa que despertava un viatge com aquest. Teresa,Ester,Anna,Carlos, Pau eren amb les bosses carregats , les guitarres, la capsa amb els cubs ....A Munich arribarem a les 9.45 amb una espera de dues hores per agafar un autocar cap a Lindz. Durant el viatge haviem començat a conèixer els companys dels altres instituts : dos de Santa Coloma ( CAn Peixauet i ) , un de Morella, un de VAlència, un d'Astùries, un de Zaragoza, Un de MOnzón, un de Cadis . Els nou instituts que haviem iniciat el viatge presentavem el nerviosisme dels fets que mai pensavem com podien estar... Els nois amb instruments com el xelo, el violí, la viola, el clarinet, la tenora, el timbal, les guitarres, ... començaren un assaig improvisat de la cançó de la Marsellesa que havien de tocar en l'acte d'homenatge a Mauthausen davant els francesos.

El primer homenatge va ser al Castell de Hartmein on s'aplicava sistemàticament l'eutanasia a malalts , disminuïts psíquics, físics, amb una política d'amagar aquests fets i premiar als metges i infermeres que aplicaven aquestes tècniques. i comptaven amb immunitat del propi Fürher. Tècniques tan cruels com la injecció directa de benzina al cor o l'extirpació de parts en mica en mica del cos humà fins a la mort. El lloc un castell renaixentista va obrir-nos tots els sentits i ens va fer despertar realment. Erem en aquell espai mateix , respiravem la mateixa situació, caminavem per els mateixos espais amb els noms dels morts, que omplien les parets. El doctor Mangele dirigia amb força eficàcia el lloc que mai donava veritables explicacions del que es feia. Ara el centre convertit en un centre per discapacitats mentals intenta reparar la memòria dels milers de morts. El rostres de nois i noies disminuïts omplen l'espai oferint una reflexió sobre les nostres capacitats personals. L'Institut d'Eliana va en el pati interior tocar amb violí i xelo novament la música de la pel·lícula de la Llista de Slchlinder. Un joc plàstic i estètic realitzat per tres noies amb maiots negres i caretes blanques oferiren un element simbòlic que convidà a pensar. Els nois en acabar l'acte em van dir potser l'art serveix per aproximar una experiència com aquesta , la resta no té gaire sentit ..no ?

Construir el mur de la vergonya

2010-04-29T20:41:00.000+02:00

Qui no sap que és un mur no apres mai de la vida. Els murs els tenim sempre al llarg de la curta existència : la por que ens tenim, les inseguretats que patim, les vergonyes que ens encadenen, les mesquinezes que ens oferim. Els malalts pateixen una mena de situació com la del musulmà dels camps de concentració a vegades. La pèrdua de consciència, el deteriorament físic, el silenci autoimposat psíquic, i aquesta indignitat que fa que la indefensió davant un mateix porti a l'aillament . Sé de que parlo. El qui no té res més que l'espera per estona, qui acompanya les hores amb un silenci autoimposat on res s'atura. Aquest home ja no és quasi un home, ni roba, ni fortalesa, ni ganes, ni sentit. El deliri s'apodera en les estones de la febre que el fa oblidar-se de si mateix. Ja no li queda res. I el res només és la crua nit d'insomni davant la finestra presonera. Hores i hores davant una nit que mai s'acaba. Els crits dels companys que demanen aigua i gemeguen de dolor, i la senyora que es passeja per entre els passadissos com si la seva presència fos senyal de mal auguri. hi ha murs hospitalaris que obliguen a no pensar, a no veure, a no sentir... I així el temps pasa més ràpid...

La lista de Schindler

2010-04-21T21:09:00.000+02:00

Estem preparant aquesta música amb guitarra i flautes....

LES NOSTRES CANÇONS A MAUTHAUSEN : LA MARSELLEISE

2010-04-19T20:49:00.000+02:00

ttp://www.youtube.com/watch?v=hOQAJo1ythk

Aquest video serà per l'homenatge el dia 9 a les víctimes en el 65 aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen.

MIreille Mathieu i la marselleise

2010-04-19T19:52:00.000+02:00

DIA INTERNACIONAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DEL NAZISME : SALÓ DEL PARLAMENT

2010-01-27T20:57:00.000+01:00

Ahir sobre les 7 de la tarda en el Saló del Parlament decorat amb cadires blanques i amb un atri presidit per 6 espelmes per encendre es va commemorar per 5 any el dia internacional en record de les víctimes del nazisme. Enguany el nostre institut participava de manera directa amb un text escrit per Pau Torres de quart B . El text va ser llegit per Carlos Rincón Lavado alumne de segon batxillerat després de la intervenció de i la darrera intertenció del rabí jueu de la comunitat de Barcelona. A diferència de l'any anterior amb l'entrada del president del Parlament el Senyor molt honorable Ernest Benach el públic de la sala es va posar d'empeus. L'acte es va iniciar amb l'encesa d'espelmes per deportats de distints camps de concentració de distintes comunitats i cultures. Seguidament l'interpretació del Quartet Brossa (violí, acordió, violoncel, ...i un excel·lent rapsoda ) va acompanyar amb força emotivitat i virtuositat la reflexió i la música sobre l'holocaust. Primo Levi sonava com una veu poderosa entre la sala. En la primera fila el president i la resta de representants del Parlament juntament amb l'ambaixador d'Israel gaudien de la plàcida interpretació. Els nostres alumnes situats en la sisena filera nerviosos miraven el moment que el seu company havia d'intervenir no sense sorprendre's del munt de càmeres que tot entrant el Sr Saura i l'ambaixador d'Israel van caure sobre seu com si es tractes autènticament d'un "start" del món. Seguidament l'acte va continuar amb la lectura de manifestacions de cada col·lectiu: els testimonis de Jehova que va recordar la seva pacífica mort i defensa davant l'horror nazí ; la coordinadora gai lesbiana que va realment commoure amb la lectura d'un llibre molt recomanable on es testimoniava l'experiència de la condició d'homosexualitat com una repressió més patida dins i fora de l'holocaust ; el representant del poble romaní que ens parla de record i compromís ; la represenant de la coordinadora de discapacitats físics, psíquics que va voler oferir paraules del diari d'Anna Frank per parlar de la diferència com valor d'integració , i vàrem sortir nosaltres ... El Carlos va sortir no sense mirar als seus pares i al seus companys amb una mirada de complicitat. El text el va llegir amb una veu serena , baixeta, que a mesura que avançava agafava seguretat i per tant un to més elevat fins i tot es va permetre estossegar i demanar disculpes. El gest del president del Parlament i un diputat del PSC tot just finalitzant la nostra intervenció en nom d'Amical Mauthausen semblava ser complaent.

ACTE AL PARLAMENT DE CATALUNYA EN RECORD A LES VÍCTIMES DEL NAZISME

2010-01-24T10:36:00.000+01:00

AQUESTA ÉS LA NOSTRA HISTÒRIA

Malauradament la història ens deixa glaçats moltes vegades..., amb les seves guerres i les seves conseqüències. Concretament, la història d'Europa d'aquests darres 80 anys és ben trista i el nucli d'aquesta tristesa se centra en els anys del domini nazi i en la Segona Guerra Mundial.

Els camps de concentració nazis van ser concebuts per castigar, esclavitzar i eliminar a tots els homes i dones que s'oposaven al nazisme o que eren considerats inferiors i indignes. Ben aviat aquells recintes van esdevenir camps d'extermini i prop d'onze milions de persones nens i nenes, homes i dones de totes les nacionalitats hi van morir: jueus, gitanos, maçons, Testimonis de Jehovà, discapacitats, homosexuals... Entre ells hi havia també els republicans de tots els racons de l'estat espanyol, que havien patit l'exili a causa de les seves conviccions i la seva lluita contra Franco i els militars sublevats. Hitler els titllà com a enemics i uns 10.000 acabaren deportats als camps nazis.

La bestialitat de la ideologia nacionalsocialista va acabar amb els drets més elementals de les persones, començant per la pèrdua de la seva identitat i la seva reducció a esclaus o a carn per als crematoris. Fou no tan sols un abús de poder, sinó la més gran aberració humana que ens mostra la història.

Avui en dia, encara segueixen en vida alguns dels supervivents dels camps de concentració, que intenten expressar amb paraules les atrocitats viscudes i les dels companys i companyes que perderen la vida als camps. I hem d'agrair-los que amb la seva experiència ens ajudin a saber respectar la vida, per damunt de tot, i a ser capaós de buscar alternatives als conflictes d'arreu del món, per motius polítics, econòmics o ideològics, o per simples diferències culturals.

En tot moment, hem de ser conscients del nostre passat més immediat, i els joves hem d'estar agraïts d'haver estat educats com a persones en un estat lliure i democràtic, que no s'hagués pogut construir sense el seu sacrifici i sense les seves lliçons. La visió que avui podem tenir de tot l'horror de mort i esclavatge en aquells camps ens ha de servir per valorar i defensar la llibertat i la igualtat de tots els homes i dones, i per a ser prou valents per a relacionar-nos amb els altres a través de la paraula i no a través de la força, perquè compartir la vida, compartir la Terra, supossa compartir els nostres raonaments i les nostres sentiments. Hem de ser conscients d'aquella realitat de la història, perquè serà el nostre grau de consciència allò que ens obrirà les portes vers un ús inteligent de la raó i de la justicia i allò que ajudarà a aconseguir que mai més es produeixin genocidis i matances que destrueixin la identitat humana.

El mes de maig viatjarem a Mauthausen i, allà, joves de tota Espanya retrem homenatge a totes les víctimes i aprofondirem en el nostre compromís de no perdre la memòria i de lluitar per a preservar la dignitat humana.

Moltes gràcies.

Pau Torres text

Carlos Rincón (lectura)

IES JOSEP PUIG I CADAFALCH

Exposició "Dones i Deportades"

2010-01-19T20:10:00.001+01:00

En el vestíbol del centre IES PUIG I CADAFALCH tenim cedida l'exposició per segona vegada "Resistents i Deportades" per Amical Mauthausen. Els 27 palafons fan un recorregut sobre distintes biografies com la més coneguda Neus Català per la resistència fins els camps nazis. Concretament es centra en el camp de Ravensbruck , el corb negre, un camp de dones. Amb detalls s'explica l'organització del camp , la lògica del camp, el treball dins la SIEMENS per exemple i els testimonis de les dones que van poder ser alliberades. La pretensió és realitzar un treball amb els nois i noies del nostre centre perquè puguin treballar el tema de la resistència i la deportació , doncs el dimarts i dimecres alguns alumnes llegiran un manifest al Parlament de Catalunya a les 19 hores.

http://www.tv3.cat/videos/207194710

http://www.tv3.cat/videos/228206463

On ens queda Mauthausen ?

2010-01-07T17:55:00.001+01:00

Després de dos anys de voler treballar amb els testimonis que la història ens ha deixat el nostre Departament de Ciències Socials i Filosofia ha aconseguit participar en l'experiència que tindrà lloc enguany per celebrar el 65é aniversari de l'alliberament dels presoners republicans al camp de concentració de Mauthausen.

El nostre institut juntament amb un institut de Santa Coloma ha pogut participar en aquesta experiència. Els alumnes del nostre centre que hi participaran en tots els actes són Pau Torres, Anna Pulido, Esther Arroyo, CArlos Rincón i Teresa Ortega. Mauthausen va ser un camp especialment vinculat amb la memòria històrica i amb la presència de presoners catalans republicans.

L'experiència de la ruta de l'exili : curs de Batxillerat .

2009-12-27T19:19:00.000+01:00

Eren les vuit del matí del dilluns dia 14 de desembre i feia fred ja al sortir de Mataró. Divendres abans havíem reunits els nois i noies per advertir de portar roba d'abric , sabates de muntanya adequades, motxilla petita per la ruta, ..... Pocs pares i mares van venir a acomiadar-se dels seus fills i filles. Nosaltres un grup de professors i professores intrepits van decidir contagiar a nois i noies el nostre delit per arribar a compartir una part de la història del nostre país. Una guerra civil no és qualsevol cosa. Prèviament al llarg del novembre i amb la complicitat d'altres professors s'havia realitzat un treball per grups sobre els principals indrets que aniríem trobant : Coll d'Ares , Prats de Motllò, Arles, Sant Llorenç , Argeles, Maternitat d'Elna, Colliure.... D'aquesta manera guiats pel professorat tenien fragments de textos dels protagonistes o bé descripcions dels principals fets en aquell lloc.

Tot pujant a l'autocar van comptar una vegada i altre els nois i noies perquè hi havia algú que ja havia començat dormint-se i fent que esperéssim uns 10 minuts tots asseguts dins l'autocar. El nostre conductor un francès amb família a Perpinyà de poques paraules ens mirava cada vegada que indicaven la ruta que volíem realitzar. Tots asseguts van anar sentit per micro les petites informacions sobre el viatge. Ens proposavem contrastar la informació que els nois i noies tenien dels documentals com " el sueño derrotado" (que explicava la ruta dels exiliats i els seus testimonis) "la maternitat d'Elna ( que parlava del paper de la maternitat per les mares que infantaren en els camps d'Argeles, Rivesaltes, ...) , i la que en algunes matèries havien preparat com literatura castellana o universal. Era un viatge de l'abans amb les idees preconcebudes que la història i els historiadors explicaven , amb el present del durant el propi camí que feiem i com el viviem rebent els nombrosos testimonis. La primera trobada a Coll d'Ares va ser impactant doncs es feia una forta nevada i el descorcert i una forta excitació va originar que el nostre guia francès-català el Sr Joseph Dunyac ens advertís amb to d'expert que calia vigilar on posavem els peus sobre la neu. Allà mateix dos alumnes van recitar el poema sobre "una nit de lluna plena .... " perfectament musicat per Ovidi Montllor

Van ser 12 quilòmetres de camí costerut on es produïren tot tipus d'annectodes gracioses. A la reraguarda anavem unes 8 persones i totes elles van conseguir amb molts esforços i treballs finalitzar aquesta primera part de la ruta. Potser el més interessant es que van aprendre a anar per la muntanya oblidant-se del bolso que portaven pler de coses, o de les sabatilles amb sola de goma esportives que els feien relliscar, o de les inclemències atmosfèriques que els feien gemegar tota l'estona . "odio el blanquito". Per això a la fi hi havia qui ja contava les pases i els llocs on posar els peus per no relliscar i caure de cul com més d'una persona va fer. Els arbres i fins i tot l'escorça es confonien amb insectes malevols que volien atacar a tort i dret. L'odissea va valdre però que a la fi tot arribant a Prats de Motlò ens rebessin sota aixopluc per calentar les nostres mans i els nostres peus mentre menjaven un entrepà fet amb amor i tendressa. Ja havien començat a ser conscients del que representava la ruta de l'exili. A Coll d'Ares es va explicar com s'anava abandonant tot allò que havia sortit de casa amb intenció de salvar-ho : fins i tot els cotxes s'estimbaven muntanya avall per deixar enrera absolutament tot. Algú va dir que no havien estat les mateixes condicions les d'aquelles exiliats i nosaltres i efectivament només el fred i la neu ho recordaven però res més. Els testimonis d'una dona la Sra Margarita Planell explicant com en les escoles es donava als exiliats la possibilitat de refugiar-se i com el capellà a una columna d'anarquistes vinguts de l'altre part del Pirineu va demanar que no els cremessin les estatues ni els bancs amb molta por. Era evident que la informació internacional havia originat una mena de llegenda negra del republicanisme espanyol i de les seves tropes. Allà vem tornar a agafar l`autocar per anar a Arles però passant abans perSt Llorenç de Cerdans. Curiosament els nois i noies anaven dins l'autocar relaxats i gaudint unes hores del calor i de la distracció quan va pujar a mig camí en Joan Iglesies que de manera contundent i rotunda va recordar que estavem parlant de morts, de patiment i de barbàrie humana. Segurament als professors ens va fer pensar allò perquè ens donava un toc d'alerta per ensenyar que la vida no és de manuals ni de enciclopèdies i que estavem davant de una realitat concreta com va ser la guerra i l'exili a Espanya i CAtalunya. Era evident que el to va permetre posar-nos prou seriosos i continuar pensant que la ruta que estavem fem era omplir novament les passes amb la memòria ara ja cada vegada més nostre. Quan ens assenyalava uns camps

on els refugiats s'amuntegaven esperant el destí de la vila. Ens va explicar que el comportament de Sant Llorenç va ser únic el poble es va posar a treballar en la construcció de tendes de campanya, de lliteres de fusta pels ferits i malalts i va poder organitzar una rebuda a uns herois i heroïnes. Això ens demostrava que no tothom vivia ni patia la guerra de la mateixa manera ni la resposta era similar. A la casa patrimonial de Sant Llorenç les autoritats amb l'alcalde ens van voler oferir en el teatre una breu xerrada en confortables seients i sota el calor del local. Ens va parlar en francès amb la traducció del Sr Iglesias una dona que de manera alliçonadora ens relatava com les autoritats franceses van enviar al servei veterinari per desinfectar i tenir el primer contacte amb els exiliats cosa que va originar molts mal entesos per part dels espanyols i catalans però allà a França això encara avui es fa. També va parlar de la diferència entre camps de concentració i de refugiats per remarcar que França mai va tenir un paper discutible. Per això el berenar va oferir ja un espai de calor humà i de recollida entre els nois i noies que es miraven com la realitat anava superant la ficció històrica. Entre ells deien que allò era genial , aquella gent s'oferien a donar resposta a dubtes , a interrogants sobre l'exili i la seva memòria. Un periodista d'un diari tot entrant ens havia volgut fer una foto per sortir a la prensa local. Això tornava a indicar que era seriòs i que tenia importància per aquell país. Sortint cap Arles ja de negre nit van arribar a veure el monument de la Retirada allà el testimoni de Ernest Palau i la visita al centre social va fer que la guerra es recordés amb la batallà de l'Ebre i la anomenada "quinta del biberó". Un cartell va cridar l'atenció en una passi de diaporames . Les tropes i els exiliats arribats a un indret del camí se'ls hi demanava que decisidin per tornar amb Franco (cartell) o bé continuessin endavant . Com podia ser això ? La guerra no era una realitat senzilla sinó més bé complexa. Novament vam tornar a berenar per arribar a l'alberg on la nit va ser llarga per uns i curta per altres. A les 13 hores de la matinada tothom estava en silenci i només sentiem el burrrrrrrrmmmmmmmmmm xevvvvvvvvvvvviiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii de fons en algunes habitacions. Casi res.

A les 7 del matí les dutxes van començar a omplir a corre cuita amb aigua calenta tot el dia que ens esperava. Ràpidament havíem d'estar a les 8 esmorzant a uns 2 quilometres del lloc on havíem descansat alguns i algunes. L'esmorzar va ser quasi per torns : els més espavilats que menjaven torrades, llet, melmelada, mantega i els endarrerits que esperàvem fent cues per esmorzar. A les 9.30 camí a la maternitat van decidir que potser calia fer un minut de silenci simbòlic en un indret especial , tant especial com Elna. Realment va resultar espectacular la resposta dels noies i noies , dels 54 , amb una absoluta concentració i un exercici de responsabilitat esperaven que el temps servís per recordar on eren i a què havien vingut. L'explicació de Ricard Nieto explicant que Elna havia estat recuperada feia poc temps per recordar la solidaritat humana ens havia ofert una nova mirada. No tothom és simple home o dona , també hi ha gent justa, gent humana... La visita va ser molt ràpida perquè haviem d'estar a Argeles on ens esperaven la Sra Rosy GOdet dels fills i filles de republicans espanyols i infants de l'exili. Al voltant del monument o monolito on apareixien tots els noms de les victimes ens va explicar que aquell simbol tenia un significat especial per tothom. Amb l'autocar van anar al davant de les platges d'Argeles on ens va senyalar de lluny on hi havia l'entrada i quanta part de la zona de la platja s'ocupava pels refugiats. Ens quedava la tomba del poeta Antonio Machado a Colliure on allà en Sergi Barba , fill nascut a Elna, ens va explicar la figura dels intel·lectuals a l'exili. No hi havia diners per pagar-se un ninxu i un particular va pagar la seva tomba , més tard va morir la seva mare. La lectura del poema de Leon de Felipe va emocionar als nois i noies que miraven el terra del cementiri i pensaven dins seu el fet de morir on ens porta. Haviem començat amb un camí de fugida i sentint el fred i el dolor de la pèrdua i ens trobavem amb la mort , la mort del poeta , la mort de la seva paraula.... Al costat de la bandera republicana començavem a entendre que era la fi de les idees i de la llibertat. Molta gent exiliada mai tornaria a Espanya i CAtalunya. Per finalitzar teniem la Junquera i el seu museu de l'exili. La guia Silvina ens esperava per marcar amb els dos grups el final del viatge. Començavem amb un camí i ens retrobavem amb les imatges. Els documentals, les fotos, les explicacions ens van fer adonar que les nostres vides, les nostres mirades havien canviat, tal com en alguna fotografia es feia evident. No erem els mateixos, no erem iguals, alguna cosa havia fet canviar perquè ara els nostres sentiments s'apoderaven i necessitavem expressar que ja mai més podria ser igual... Això ens ho va saber expressar molt bé les paraules del Carlos a Sant LLorenç en el text del llibre de visites i l'Esther en el text del llibre de visites del MUME i fa pocs dies en el seu bloc

http://esterarroyocardenas.blogspot.com/2009/12/el-silencio-del-amanecer.html

Programa ruta de l'exili : 14 i 15 de desembre de 2009

2009-12-13T17:01:00.000+01:00

La rutade l’exili

Per què la ruta de l’exili?

El gener i febrer del 1939 gairebé mig milió de persones marxaven com podien de Catalunya cap a França fugint de les tropes franquistes. Molts d’ells haurien estat executats si s’haguessin quedat a casa seva.

Per a uns era el final de la guerra civil, però també l’inici d’un incert exili que en molts casos encara els havia de portar encara més penalitats i sofriments. Per a d’altres, l’única manera de salvar la vida i continuar la lluita contra el feixisme.

Reviure el sofriment d’aquelles persones ens pot fer mal, però cal conèixer-lo. Com cal conèixer també el suport que van trobar en la bona gent que els van ajudar de la forma que van poder. Una situació dramàtica en què aparegué el pitjor i el millor de l’espècie humana.

Són, doncs, unes experiències, bones i dolentes, que cal conèixer i reviure prou endins nostre perquè ens impulsin a assegurar la qualitat de la convivència i procurar així que mai més no ens torni a succeir un daltabaix semblant.

Objectiu

Es tracta, per tant, de realitzar una sortida educativament profitosa per reviure aquell període de la nostra història, realitzant-hi un recull de dades i de fets, així com dels sentiments que a cadascú li desvetlli aquell drama. El treball realitzat abans, durant i després de la sortida s’avaluarà en diverses matèries.

Visites

Hem preparat la visita a determinats indrets significatius del pas de la frontera i l’inici de l’exili. La “retirada”, en diuen a França.

Comptarem amb persones que coneixen bé el tema i que majoritàriament ho han viscut de prop. És evident que aquestes persones que ens acompanyaran faran un esforç important per estar amb nosaltres: la millor manera d’agrair-los-el serà posant-hi tota l’atenció i interès com a mostra de respecte.

Per garantir un bon funcionament farem quatre grups d’alumnes, cadascun amb un professor.

A cada parada farem sempre el mateix: al baixar de l’autocar cada alumne es reunirà amb els seus companys de grup i amb el corresponent professor o professora. Sentiran la intervenció d’un o dos companys que explicaran el que va succeir en aquell indret, i que il·lustraran amb fotografies, petites narracions, versos... Una trobada curta i profitosa que no hauria de durar més enllà dels dos minuts. A continuació ens ajuntarem tots a l’entorn de les persones que ens faran una explicació més completa del que succeí i de la seva experiència. Seria lògic que a cada parada cada alumne prengués anotacions (dades, fets, sentiments personals...) en una petita llibreta que caldria tenir sempre a mà. Resultarà molt útil per a l’elaboració de la memòria final, incloses les conclusions personals.

També formarà part de la responsabilitat de cada grup el proveïment del dinar de divendres per als seus membres, comptant amb els diners que hi tenim destinats.

Grups i intervencions

Intervenció

(preparació)

Grup 1

(Joan)

Grup 2

(Xavier )

Grup 3

(Coral)

Grup 4

(Cecília)

1 Coll d’Ares

(Joan)

Annabel Arcal

Saúl Carneros

Ruben Copado

Carlos Linares (G)

Teresa Ortega (G)

Pau Palacios

M. Fernanda de Pina

Marta Trujillo (G)

2 Prats de Molló

(Xavier)

Kevin Copado

Imane Beltran

Míriam Gómez

Aida Leo

Aitor Ricis

Ana Martínez

Deyker Castillo

Anna Pulido

Rita Repollo

3 St. Llorenç de C.

(Joan)

Juan Centeno

Virgínia Fernández

Rosa Manrique

Víctor Díaz

Laia Montero

Tomás Montes

Míriam Vegas

Dani Rodríguez

4 Arles del Tec

(Assumpta)

Sebastián García

Ester Arroyo

Ilias El Harrak

Montserrat Fernández

Eloy Naranjo

Natalia Navas

Víctor Man. Román

Mbassi Touray

5 Elna

(Gerard)

Irene Cañadas

Marc Cano

Hajasande Koita

Ariadna Monago

Marta Oliva

Oscar Ortega

Tania Molina

Said Ben Omar

6 Argelers

(Coral)

Carlos Rincón (G)

Andreu Pino

Javier Moya

Marc Martín

Gerard Pastor

Eloi Moreno

Eva Alba

Cristian Garcia

7 Cotlliure

(Cecília)

Saray Verjano

Virgínia Llord

Jonathan Penco

Anna Báez

Fernando Bustos

Cristina Ruiz

Raúl Rodríguez

Marta Tudela

Els nombres de les intervencions corresponen als indicats tant en el plànol dels llocs a visitar com en l’horari. (G: alumnes de geografia, que n’han preparat alguns aspectes). S’ha procurat barrejar els diversos grups classe de batxillerat perquè tothom pugui conèixer-se una mica millor.

Els professors indicats a la primera columna donaran pautes per a la presentació de la corresponent intervenció. I els que figuren a la capçalera de les altres columnes seran els que s’ocupin de cada grup al començar cada visita.

Llocs a visitar

Horari previst

Dilluns, 14 de desembre

8,00 Es passa llista i es puja a l’autocar. Sortida de Mataró

9,15 Esmorzar a les Quatre Carreteres (Tona)

9,45 Tornada a l’autocar

11,00 Coll d’Ares (1)

• Intervenció dels alumnes per grups

• Intervenció del Sr. Joseph Dunyac

• Caminada fins a Prats de Molló

13,00 Arribada a Prats de Molló (al lloc de la foto de

l’Amadeo Gracia de nen, la seva germana

Alicia i el seu pare) (2)

• Intervenció dels alumnes per grups

A un local del poble

• Intervenció de la Sra. Margarita Planell

13,30 Dinar (cadascú se’l porta de casa)

15,30 Sortida (trucar a Joan Iglesias)

16,00 St. Llorenç de Cerdans,

• Monument de la Retirada (3)

• Intervenció dels alumnes per grups

• Visita amb el Sr. Joan Iglesias

• Visita de la Mare de Déu de la Sort

• Casa del Patrimoni i de la Memòria

• Berenar

18,15 Sortida (el Sr. Palau ens haurà vingut a buscar)

18,30 Entrada d’Arles, monument de la Retirada (4)

• Intervenció dels alumnes per grups

• Intervenció del Sr. Ernest Palau

• Visita al Centre social, projecció d’un diaporama

i intervenció de tres persones que van viure els fets

• Berenar

20,00 Ens instal·lem a l’alberg. Temps lliure, sopar (cadascú

se’l porta de casa). Dormir

Dimarts, 15 de desembre

8,00 Esmorzar

9,30 Antiga Maternitat d’Elna (5)

• Intervenció dels alumnes per grups

• Visita de la rodalia i, si és possible, entrar-hi

11,00 Platja d’Argelers, antic camp de concentració (6)

• Intervenció dels alumnes per grups

• Intervenció de la Sra. Rosy Godet (vicepresidenta

de FFREEE – Fils et Filles de Républicains Espagnols

et Enfants de l’Exode)

12,00 Cotlliure (7)

Cementiri, tomba d’Antonio Machado

• Intervenció dels alumnes, lectura col·lectiva

• Intervenció del Sr. Sergi Barba (president

de FFREEE)

Fonda on Machado va morir

• Intervenció dels alumnes

• Intervenció del Sr. Sergi Barba

13,30 Sortida

14,00 Arribada a La Jonquera. Dinar

15,00 La Jonquera, Museu Memorial de l’Exili (8)

• Visita amb guies

16,30 Sortida

18,30 Arribada prevista a Mataró

Bona sort !!!!

Sense Ficció : programa sobre el camp de refugiats d'Argelers.

2009-12-13T15:52:00.000+01:00

Aquí en aquest excel·lent reportatge documental veiem les condicions dels repubicans i republicanes a França : Argelers Sur Le Mer .

http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php

http://www.tv3.cat/videos/1681659

MARXAR DE CASA AMB SABATILLES : LA RUTA DE L'EXILI .

2009-12-13T01:06:00.000+01:00

Marxar amb la roba posada, a corre cuita, sense pensar-s'ho gaire. Ràpit , ràpit ...... Al darrera venent els nacionals, les tropes de Franco. No hi ha temps per res, no hi ha temps per comiats, només sentim el plors dels infants i els rostres dels qui no marxen plens de desesperació. No hi ha temps per res més. Amb l'abric posat i unes sabates velles surtim al carrer per agafar algun tren que ens porti a Portbou. Però ja ens han dit que la linia està tallada. ....

Per seguir la narració podem veure ara

http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Amadeo/Amadeo.htm

No era fàcil arribar caminant amb els pocs queviures i roba que un portava posada al damunt. Recordo quan el nostre amic de tota la vida va marxar al front , un front que ara ja no existia. La batalla de l'Ebre havia estat la gran derrota per nosaltres. Franco amb les seves tropes havia arrasat amb tot. Erem més de mig milió de persones que fugiem. Al Gener fa molt fred creuant les muntanyes del Pirineu. L'exili era per nosaltres renunciar a casa nostra i a la llibertat que haviem tingut fins aleshores. Com ens sentiriem en una terra estranya com era França ? Realment era una marxa forçosa.

[font origen: teatrered.Teresa Vilardell]

No marxo on vull

tampoc sé que em puc trobar,

la negre nit recull el nostre silenci

entre les pases que acompansadament ens porten a no sabem on....

caiem sense que ningú gemegui,

plorem entre un singlot trencat i amagat

no hi ha cap mirada de despreci , no hi ha més voluntat d'escapar.

Hi ha qui ens asenyala amb el dit i ens parla de traidors a la pàtria,

però ens preguntem per qui som els exiliats ?,

pagesos, fusters, manobres, cuiners, soldats, nens i nenes, dones metges...

tots som iguals ....i ens sentims germans de sang per la nostra causa.

Quan hem arribat al pas fronterer ens hem quedat plantats esperant. Sembla que algú comenta que els ministres Sarraut i Rucart del gabinet francès han donat una solució: posar-nos en camps de refugiats a Argelers i Sant Cebrià de Rosselló. Sentiem : "Allez! Allez! " i miravem una tanca de filferro que cobria amb tela metàlica tota les platges. Sed, fam,fred han començat a apoderar-se de nosaltres. La poca roba d'abric que tenim fa que les condicions siguin insoportables però pensem que ben aviat ens donaran un altre lloc per anar.

MEMÒRIES : ACTES DEL POUM [PARTIT OBRER UNIFICAT MARXISTA]

2009-11-15T11:57:00.000+01:00

(foto : Victoria Pujolar , locutora radio Pirenaica a Budapest)

Aquest dies 14-15 de novembre la Fundació Andreu Nin participa en una reivindicació sobre la memòria que l'esquerra marxista vol fer contra el feixisme i l'estanilisme soviètic. L'escenari és la ruta de l'exili amb els llocs tan emblemàtics com Agullana, La Jonquera on hi trobem el Museu de l'exili. També es projecta el documental "Doblemente olvidados" que juntament amb el documental "La vieja memoria" resulten una bona font d'informació per la ruta que els propers 14 i 15 de desembre el centre realitzarà.

http://www.fundanin.org/caminsdel%27exili.pdf

FUNDACIO ANDREU NIN

Preparant la ruta : documentals "el sueño derrotado" i documentals " la maternitat d'Elna"

2009-11-01T19:20:00.000+01:00

En el documental "el sueño derrotado" es recullen els testimonis dels exiliats.Tots ells relaten les seves experiències més dures i tràgiques sobre el fet d'exiliar-se. No et pot deixar indiferent les paraules colpidores de persones que abandonen les seves cases i els seus parents per fugir del feixisme.Sorpren com el tracte de la germanderia francesa és totalment vexatori i en molts casos els vigilants senegalesos abusen de la situació de fred, misèria i penúria que es troba tota aquesta gent. La gent dels pobles en canvi mostra la cara solidària de la guerra i la derrota. Els nombrosos homes i dones expliquen com son separats de les seves families en camps sense cap condició com la platja d'Argelers que no té cap infraestructura per donar cabuda a la gent. La bruticia, els polls, el sol, l'aigua , la humitat són les úniques experiències que es troben. Fins uns mesos després el govern francès no organitzarà i oferirà material per construir cases o xaboles per guarir-se del fred i la pluja. A diferència de Rivesaltes que representa un camp organitzat on les dones viuen en vivendes o cases preparades encara que mai veuen el sol i sota el toc de queda es veuen obligades a estar llargues estones esperant la incertesa.

Més tard l'entrada de la segona guerra mundial fa que els soldats republicans s'organitzin per oferir els seus serveis en contra del nazisme. Per això Mauthausen representarà pels espanyols i catalans un camp d'extermini on el coratge que fins aleshores havien tingut contra els totalitarismes es veu abatut i acabat. Per fi l'entrada dels americans sembla que posarà final a la guerra contra el nazisme.

Exiliar-se ... i la cultura a l'exili .

2009-10-26T16:19:00.000+01:00

LA RUTA DE L'EXILI

POEMES DE L'EXILI

Poema en audio: Fue una clara tarde... de Antonio Machado por Nuria Espert

Poema en video: Tengo estos huesos hechos a las penas... de Miguel Hernández por Francisco Portillo

LA RUTA DE L'EXILI : EL VIATGE

2009-10-26T15:58:00.000+01:00

Per què la ruta de l’exili?

Objectiu

Visites

Hem preparat la visita a determinats indrets significatius del pas de la frontera i l’inici de l’exili. La “retirada”, en diuen a França.

Per garantir un bon funcionament farem quatre grups d’alumnes, cadascun amb un professor.

A cada parada farem sempre el mateix: al baixar de l’autocar cada alumne es reunirà amb els seus companys de grup i amb el corresponent professor o professora. Sentiran la intervenció d’un o dos companys que explicaran el que va succeir en aquell indret, i que il·lustraran amb fotografies, petites narracions, versos... Una trobada curta i profitosa que no hauria de durar més enllà dels dos minuts. A continuació ens ajuntarem tots a l’entorn de les persones que ens faran una explicació més completa del que succeí i de la seva experiència. Seria lògic que a cada parada cada alumne prengués anotacions (dades, fets, sentiments personals...) en una petita llibreta que caldria tenir sempre a mà. Resultarà molt útil per a l’elaboració de la memòria final, incloses les conclusions personals.

També formarà part de la responsabilitat de cada grup el proveïment del dinar de divendres per als seus membres, comptant amb els diners que hi tenim destinats.

Grups i intervencions

Intervenció (preparació)	Grup 1 (Joan)	Grup 2 (Assumpta)	Grup 3 (Coral)	Grup 4 (Cecília)
1 (Joan)	Annabel Arcal Saúl Carneros	Ruben Copado Carlos Linares (G)	Teresa Ortega (G) Pau Palacios	M. Fernanda de Pina Marta Trujillo (G)
2 (Xavier)	Kevin Copado Imane Beltran	Míriam Gómez Aida Leo	Aitor Ricis Ana Martínez	Anna Pulido Rita Repollo
3 (Joan)	Juan Centeno Virgínia Fernández	Rosa Manrique Víctor Díaz	Laia Montero Tomás Montes	Míriam Vegas Dani Rodríguez
4 (Assumpta)	Sebastián García Ester Arroyo	Ilias El Harrak Montserrat Fernández	Eloy Naranjo Natalia Navas	Víctor Manuel Román Mbassi Touray
5 (Gerard)	Irene Cañadas Marc Cano	Hajasande Koita Ariadna Monago	Marta Oliva Oscar Ortega	Tania Molina Said Ben Omar
6 (Coral)	Carlos Rincón (G) Andreu Pino	Javier Moya Marc Martín	Gerard Pastor Eloi Moreno	Eva Alba Cristian Garcia
7 (Cecília)	Saray Verjano Virgínia Llord	Jonathan Penco Anna Báez	Fernando Bustos	Raúl Rodríguez

Llocs a visitar

Coll d’Ares (1)

Prats de Molló
St. Llorenç de Cerdans,
Arles
Maternitat d’Elna
Platja d’Argeler

Cotlliure (7)
La Jonquera.

Horari previst

DiLLUNS 14 DESEMBRE

8,00 Es passa llista i es puja a l’autocar. Sortida de Mataró

9,15 Esmorzar a les Quatre Carreteres (Tona)

9,45 Tornada a l’autocar

11,00 Coll d’Ares (1)

· Intervenció dels alumnes per grups

· Intervenció del Sr. Joseph Dunyac

· Caminada fins a Prats de Molló

13,00 Arribada a Prats de Molló (al lloc de la foto de l’Amadeo Gracia de nen, la seva germana Alicia i el seu pare) (2)

· Intervenció dels alumnes per grups

A un local del poble

· Intervenció de la Sra. Margarita Planell

13,30 Dinar (cadascú se’l porta de casa)

15,30 Sortida

16,00 St. Llorenç de Cerdans,

Casa del Patrimoni i de la Memòria (3)

· Intervenció dels alumnes per grups

· Visita amb el Sr. Joan Iglesias

17,45 Sortida

18,00 Entrada d’Arles, monument de la Retirada (4)

· Intervenció dels alumnes per grups

· Intervenció del Sr. Ernest Palau

· Visita al Centre social, projecció d’un diaporama
i intervenció de tres persones que van viure els fets

19,00 Ens instal·lem a l’alberg. Temps lliure, sopar (cadascú
se’l porta de casa). Dormir

DiMARTS 14 DE DESEMBRE

8,00 Esmorzar

9,30 Antiga Maternitat d’Elna (5)

· Intervenció dels alumnes per grups

· Visita i intervenció del Sr. Ricard Nieto

11,00 Platja d’Argelers, antic camp de concentració (6)

· Intervenció dels alumnes per grups

· Intervenció de la Sra. Rosy Godet (vicepresidenta
de FFREEE – Fils et Filles de Républicains Espagnols
et Enfants de l’Exode)

12,00 Cotlliure (7)

Cementiri, tomba d’Antonio Machado

· Intervenció dels alumnes, lectura col·lectiva

· Intervenció del Sr. Sergi Barba (president
de FFREEE)

Fonda on Machado va morir

· Intervenció dels alumnes

· Intervenció del Sr. Sergi Barba

13,30 Sortida

14,00 Arribada a La Jonquera. Dinar

15,00 La Jonquera, Museu Memorial de l’Exili (8)

· Visita amb guies

16,30 Sortida

18,30 Arribada prevista a Mataró

LA RUTA DE L'EXILI: APROXIMACIONS A LA IDEA D'EXILI

2009-10-26T15:55:00.000+01:00

´ La representació de l'exili : Aproximacions

“ És una tasca important honrar la memòria dels éssers anònims i la de les persones il·lustres . La construcció històrica està dirigida a la memòria d'aquells que no tenen nom”
Walter Benjamin.

1. Què representa l'exili ?

Etimològicament significa la pena que consisteix a fer sortir algú de la seva pàtria amb prohibició d'entrar-hi. És doncs una obligació de viure fora d'un lloc, lluny de la terra on has nascut.

En aquest sentit l'exiliat és un condemnat , un fugitiu a la força, un desesperançat perquè possiblement no espera mai el retorn del lloc on ha fugit. Precisament quan hi ha una fugida en massa aleshores parlem d'èxode. L'exode representa per un poble la seva esclavitud i la impossibilitat de viure i habitar la seva terra i el seu país.

2.Per què es produeix aquesta obligació contra la voluntat d'un poble i de la gent ?

Juan Luis Panero , poeta nascut a Madrid l'any 1942 va escriure :

“A veces regresas en una pesadilla,

tan absurda como fue nuestra historia,

y al despertar no dejas sino

rencor y descontento, miedo

petrificado en la memoria.

Ni aún ahora, tantos años después,

es posible el pacto entre nosotros,

ni aún ahora, la piedad y el olvido.”

Si analitzem el poema veiem que en les seves paraules s'expressa el desconsol, el desconcert, la desesperació i l'absurditat del que representa la mort, la guerra i l'exili. En tot exili doncs apareix aquesta idea insistent de retornar contra la voluntat del país que ja no sembla ser el teu i que altres s'han apropiat. Marxar de casa a corre cuita amb únicament el que portes posat. Per això l'exili sempre no vol oblidar l'origen però sempre se li presenta com si fos un autèntic malson. Les imatges poderoses complices de la nostra memòria congelen com diu el poeta tot allò que hem viscut, vist, escoltat, estimat. Els anys no semblen ser cap remei per qui ha perdut absolutament tot. És possible el pacte entre vencedors i vencuts? És possible el pacte entre víctimes i botxins ? És possible el pacte entre qui ens treu de casa de matinada sense cap explicació i ens llença fora del nostre país ? Per això el poeta parla d'aquesta impossibilitat d'oblidar i de tenir pietat contra aquells que han malmés la nostra història i la nostra memòria col·lectiva.

Així doncs l'obligació neix de l'ús de la força , de voler anar contra la voluntat democràtica del poble i de la seva gent. Neix doncs d'aquest marxar per la por de ser mort : afusellat, assessinat, torturat. L'exili doncs és podrueix com a conseqüència d'uns fets que obliguen que evidentement són motiu suficient per fugir a corre cuita i ràpidament. En el cas de la Guerra civil espanyola l'exili és el final de la guerra entre els anomenats “seguidors de Franco” que són tropes insurrectes i rebels i les autoritats republicanes que han perdut el poder i totes les forçes militars i civils. La Guerra representa l'horror, la barbàrie d'un poble que s'autoelimina entre ell mateix , entre la seva gent per participar d'un bandol o altre. A finals del 1939 Catalunya després de la batalla de l'Ebre cau finalment en mans dels insurrectes seguidors de Franco. El seu poble que ha lluitat fins al final es veu obligat a marxar per la frontera.

Hi ha vàries sortides que després de la caiguda de Barcelona el 26 de Gener de 1939 fan precipitar els fets i aboquen el poble a fugir dels opresors. En aquest sentit podem parlar d'opresors i oprimits.Les condicions de vida han convertit la situació en insostenible, els aliments més bàsics de primera necessitat condueixen a una situació desesperada. El govern de Negrin es refugia a França. Intenten la capitulació i pactar una derrota honorable des de Madrid i el govern provisional per part del coronel Casado que busca una coalició entre els comunistes i els anarquistes de la república. Franco no voldrà negociar. El 28 de març les tropes franquistes entren a Madrid. La dictadura s'imposa sense condicions. La Espanya franquista no vol sentir parlar de cap reconciliació.

L'exili de més de 500.000 persones i que representa la fi de la llibertat de masses de població però també de les elits intel·lectuals i culturals del pais.Escriptors, artistesi músics abandonen Espanya i segurament mai més tornaran. Pau Casals, Pablo Picasso entre molts altres representen aquest exili polític sense cap voluntat d'amnistia. Un exili dolorós perquè en un primer moment les autoritats franceses només amonteguen en camps de refugiats la gent en condicions molt difícils. El fred, la fam poc a poc s'apoderen entre la gent que mal viu i és rebutjada per una França en molts casos col·laboracionista del règim feixista alemany. Països com Estats Units i la URSS només aceptaran una part molt límitada de persones dins les seves fronteres potser els únics països més generosos seran Mèxic i altres d'Amèrica Llatina.

L'exili només acaba provocant desconcert entre faccions oposades que s'autoacusen de responsables de la derrota.

3.Quina resposta es pot donar a un exiliat després de perdre absolutament tot i veure's obligat a fugir del seu país ?

Cal dir que l'exili representa per aquests homes i dones que abandonen la seva llar la pèrdua de tot. La necessitat de recuperar la seva identitat com a persones , com a ciutadans i ciutadanes passejarà al llarg de tota la seva trajectòria vital des del precís moment que han de fugir per la força. La derrota de la guerra és en aquest sentit més que una derrota bèl·lica , també ho és moral i ètica. La despersonalització de les víctimes que amontegades resten a la intempèrie de camps com Argelers no es pot passar per alt. L'episodi de molts soldats que moren pel camí fronterer, abandonant propietats, éssers estimats pel camí a França ens ha de fer reflexionar. No va resultar fàcil sobreviure dins aquesta hostilitat que abocava a la gent a sentir-se menyspreuada i rebutjada per el país veí i per una comunitat internacional que no va saber entendre el conflicte espanyol com una guerra entre la llibertat i la dictadura feixista.

Avui quasi 70 anys després encara parlem de “restituir la memòria democràtica” com una matèria pendent entre administracions polítiques i ciutadanes dins el nostre país. Com podem dignificar totes aquelles persones en molts casos familiars propers i coneguts que van lluitar per la democràcia i la llibertat ? El Memorial Democràtic [MUME] és la primera institució pública de l'Estat que està dedicada a la recuperació de la memòria històrica. Actualment encara resten restes de persones sense identificar assessinades pel règim franquista. La ruta de l'exili doncs representa aquest camí que va de la foscor d'un país on s'imposarà el feixisme amb la violència gratuïta, la prohibició de la llibertat d'expressió, de la cultura, de la llengua fins a la llibertat i la llum. Llibertat i llum que dins els camps de refugiats francesos o del Nord d'Àfrica no representaran l'alliberament esperat sinó més bé una nova foscor permanent. Les rutes de l'exili representen doncs per nosaltres la voluntat de recuperar la nostra història i fer un homenatge a les víctimes, als testimonis encara vius, a la gent que va lluitar aleshores per el valor de la vida humana. La ruta de l'exili representa una ruta de la memòria .

4.Què significa tornar a fer la ruta de l'exili ?

Els llocs que visitarem va del pas fronterer pel Coll d'Ares deixant enrera tot fins el camp de refugiat d'Argelers i la Maternitat d'Elna que representa l'altruïsme per una causa amb les mares que infantaven nadons sense gaires condicions fins al tram final que vindrà simbolitzat per Colliure i la poesia d'Antonio Machado i el MUME a la Jonquera. Altres llocs fronterers com La Vajol, Agullana, Darnius, Portbou,Molló, Puigcerdà.

Actualment encara l'exili representa un fet universal de molts pobles: els kurds, els palestins, i altres pobles que encara es troben sense possibilitat de retornar a la seva terra i al seu país.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA DE REFERÈNCIA

http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/.

LA RUTA DE L'EXILI : ELS FETS DE PRATS DE MOTLLÓ

2009-10-26T15:49:00.000+01:00

Els Fets de Prats de Motlló per Fransesc Macià.

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3640479

S’explica el 150 aniversari dels fets de Prats de Motllò i la voluntat de proclamar la República catalana.L’IPECC és l’institut de projecció exterior de la cultura catalana que vol aprofitar per reivindicar l’esforç que va realitzar Fransesc Macià per organitzar aquesta entrada des de França (Catalunya Nord) fins Olot ( Catalunya ).

http://www.pratsdemollolapreste.com/visites_virtuelles.php.

Visita virtual a la vila de Prats de Motllò fent especial esment de les plaçes de les armes i dels principals llocs de la preparació per la revolta.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_de_Prats_de_Moll%C3%B3

Lloc on trobem informació sobre els principals fets i protagonistes de la revolta succeïda el 30 d’octubre de 1926 sota les ordres de F.Macià i avortada com a conseqüència de l’espia italià de Mussolini R. Garibaldi que va avisar a les autoritats espanyoles del pla. El pla consistia en passar per la frontera les tropes de voluntaris armats i entrenats per conquerir fins Olot i instaurar la República Catalana independent. Surten referències a grups com Bandera Negra que era una germandat secreta armada de l’Estat Català.

http://estat-catala.net/webnova-index/

informació sobre l’associació política ESTAT CATALÂ que promou la independència de Catalunya des de la seva formació amb Fransesc Macià al capdavant. La bandera simbolitzada per la creu de Sant Jordi representa l’orgull de la nació catalana i la voluntat del poble de seguir fidel a la proclamació de Macià des del balcó de la Generalitat de Catalunya era el 14 d’abril de 1931. .

http://estat-catala.net/webnova-index/index.php?option=com_content&task=view&id=53&Itemid=73

http://www.youtube.com/watch?v=K0F3rMi3B7M&feature=player_embedded

video penjat amb la creació de l’estat català.La proclamació al 1931de la República catalana per Macià.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Prats_de_Moll%C3%B3

informació sobre els fets de Prats de Motlló. S’explica les principals parts del conflicto armat i l’avituallament dels escamots i dels contingents amb la preparació prèvia de les tropes voluntàries.

http://www.unitat.org/exercit/mollo.html

s’explica com s’organitzà aquest ESTAT CATALÂ amb aparença d’associació excursionista a París per recaptar fons i contribuir a la causa per la independencia de Catalunya. Posteriorment seran empresonats i jutjats.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Prats_de_Moll%C3%B3_i_la_Presta

geografia de l’indret amb les muntanyes com Costabona i el Vallespir al Ripollés.

http://www.pratsdemollolapresta.blogspot.com/

http://locarrerdelriu.blogspot.com/2009/10/prats-de-mollo-recorda-francesc-macia.html

blog sobre la vila de Prats de Motllo-la presta. Conté informació de tipus annecdòtic i geogràfic, així com turístic.

Blog sobre els fets que a títol personal explica el protagonisme de Macià durant els fets principals de la revolta. Cal dir que juntament amb Sant Llorenç de Cerdans i Coll d’Ares representa la voluntat d’entrar a Catalunya per salvar el país de la dictadura militar del General Primo de Rivera.

http://62.204.194.45:8080/fedora/get/bibliuned:ETFSerie5-53510D33-5E6A-5D84-067C-6D253A4DF5A2/PDF

En aquest article de l’UNED la professora Susana Sueiro planteja l’anomenat “complot catalanista “ de Prats de Motlló per Macià i els anomenats “insurrectes”. En el judici de Macià a Paris el 1926 es va posar de manifest la voluntat de Catalunya de ser una nació amb una política indepent. La professora planteja en l’article la relació de Garibaldi amb les tropes voluntàries de Macià .

http://webs.racocatala.cat/eltalp/macia.htm

biografia sobre el perfil del polític català.

http://209.85.229.132/search?q=cache:dI2RZ3Ms8kQJ:www.sunion.net/professors/afiguera/PPT_H/1rcredit_H/catalanisme/ElsFetsdePratsdeMollo.pps+els+fets+de+Prats+de+Motllo+i+Fransesc+Maci%C3%A0&cd=15&hl=es&ct=clnk&gl=es

PPT sobre els fets de Prats de Motllò i la dictadura de Primo de Rivera. Esquemàtic i didàctic presenta els fets com a causa de l’anticatalanisme de la dictadura.

http://www.esquerra.cat/expomacia/etapa08.pdf

exposició itinerant sobre la personalitat de Fransesc Macià.

http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=29756

origens de la idea de nació catalana a finals del segle XIX fins els Fets de Prats de Motllò.

LA RUTA DE L'EXILI : CAMINANT DE LA FOSCOR A LA LLUM

2009-10-26T15:47:00.000+01:00

Mapa amb informacions breus sobre punts de la nostra ruta de l’exili, entre d’altres:

http://www.70aniversariexili.cat/?q=node/8

Fotos del pas de la frontera, buscant “Manuel Moros” al Google imatges

http://images.google.es/images?hl=ca&source=hp&q=manuel+moros&btnG=Cerca+Imatges&gbv=2&aq=f&oq=

Conté moltes fotos del pas de la frontera, algunes amb neu ben impactants:

http://todoslosrostros.blogspot.com/2008_08_04_archive.html

Emotiva entrada en un bloc sobre la visita al coll d’Ares (queda força avall: 21 d’abril del 2009). Conté fotos antigues i modernes:

http://tierrasdeanna.blogspot.com/

Sobre la història d’Amadeo Gracia (per Prats de Molló):

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=615215&idseccio_PK=1008

Igual, molt interessant, amb molts detalls de la seva vida i amb algun “descobriment” discutible (per Prats de Molló):

http://todoslosrostros.blogspot.com/2009/09/en-algun-oculto-lugar-de-la-memoria.html

Sobre la maternitat d’Elna:

http://scalatunel.blogspot.com/2007/06/maternitat-delna-1939-1944.html

Diverses imatges de camps de concentració de la zona, sobretot el d’Argelers:

http://todoslosrostros.blogspot.com/2008/06/prisioneros-en-porlier-2.html

CINEMA I HOLOCAUST : LOS HEROES DEL SWING

2009-07-27T14:33:00.000+02:00

Un dels moments més interessants que té el cinema és el revisionisme constant de la història i dels seus fets. Com deia Ludwig Wittgenstein no hi ha fets sinó interpretació de fets dins la història. I dins aquesta filosofia trobem aquest excel·lent film sobre els inicis del nazisme dins la Alemanya de HItler. En la dècada dels anys 40 el swing havia iniciat una gran escalada. El ball frenètic, a ritme d'acrobàcia representava els inicis del rock and roll i de l'esperit jove i rebel. Hitler amb la seva obsesió pels jueus oblida precisament alguns elements com la música.Los chicos del swing o rebeldes del swing del director Thomas Carter presenta aquest combat entre un pais que es veu atrapat pels fets del nacionalsocialisme i la consciència personal com a ciutadà o ciutadana que es pregunta sobre la ideologia que es propaga dins el seu territori. Queda clar que la qüestió jueva sembla no oferir resistència dins la població d'alemanya perquè no es planteja com un problema moral sinó com una qüestió social i econòmica. Però més enllà del que s'accepta al carrer comença a visualitzar-se que el gitano, el minusvàlid, el diferent també pot ser motiu de vexacions i represàlies. Precisament els actes d'un dels nois swing porta a una fe cega en favor de la ideologia nazi contra l'amistat del seu amic swing. El crit de "hei swing" a diferència del "hei hitler" contraposa els dos mons i els seus ideals. Els protagonistes van introduint-se en ideals de pàtria, lleis, músculs, treball, música clàssica i marxes triunfals, ....
Resulta doncs interessant per treballar a l'aula una pel·lícula com aquesta que permet veure aquestes contradiccions entre les ideologies dominants i la pràctica moral de la ciutadania que veu com obeir cegament porta conseqüències. En aquest sentit avui que el tema de l'holocaust fins i tot sembla negar-se per una part d'historiadors i historiadores pot ser una bona eina pel diàleg i la reflexió.

La memòria callada

2009-05-10T15:51:00.001+02:00

Bona tarda a tothom , a tots i a totes, i especialment vull agrair a l'ajuntament de Mataró , a la senyora regidora d'educació Sra Conxita Calvo la seva presència en un acte com aquest i a la senyora regidora de la gent gran per donar als nois i noies de l'Institut Josep Puig i Cadafalch de Mataró la possibilitat de retornar l'experiència i l'aprenentatge que van realitzar el passat mes d'Abril.
Pensem que hi ha dues idees que ens han portat aquí :

La novetat que la llei d'educació ha presentat enguany amb els projectes per investigar i realitzar una recerca des de les matèries tot vinculant això amb els interessos com la història.
I en segon lloc aprendre que la història té unes fonts orals fidedignes que tenim ben a prop , que són els nostres avis i àvies, la nostra gent gran.

Amb aquestes dues idees hem pogut iniciar un projecte que ens ha portat aquí amb els protagonistes que són de dues generacions que viuen i conviuen tot aprenent-se mutuament. I aquesta és -penso -la gran lliçó de la història. La voluntat de trobar-nos per aprendre d'aquella experiència que dona sentit al que som i al que serem.La memòira ofereix un ingredient realment de qualitat quan intentem explicar els nostres origens i les nostres vides quotidianes. Tot està carregat dins la memòria com arma de vida i de la història. Una relació entre el món i el temps gràcies a l'experiència del passat dins el món que ens orienta vers el futur. Precisament quan valorarem els seus treballs exposats trobavem en les seves paraules sempre el rostre de l'hospitalitat entre les generacions com veritables hostes de la memòria en aquells avis i àvies que van entrevistar. Una hospitalitat que volem fer reciproca i generosament regalar per poder confiar que les relacions intergeneracionals no estan en crisi i que precisament descobrim noves formes d'aprenentatge i nove sformes de vincles socials i culturals. Pensem que aquesta oportunitat que ens ha donat el casal per crear espais d'anàlisi , de reflexió, per atansar el passat , present i futur va més enllà de les representacions tòpiques i obre portes i ofereix ponts. Per això tal com els nostres alumnes i alumnas ens deien " hem de tenri consciencia del que som , del que fem , d'aquest arrelament que ens configura per donar veu al passat amb la intensitat que li correspon...L'experiència de la memòria es donar sortida a una forma d'aprendre sàvia i rica ....

EXPERIÈNCIES AMB LA MEMÒRIA: LES GENERACIONS DEL FRANQUISME

2009-05-01T13:25:00.001+02:00

El Departament de Ciències Socials i Filosofia

us convida a l'acte que tindrà lloc

el proper dimecres dia 6 de maig a les 16 hores

al Casal d'avis i àvies del Parc

L'alumnat de quart d'ESO exposaran

els seus projectes de recerca

EXPERIÈNCIES AMB LA MEMÒRIA :

LES GENERACIONS DEL FRANQUISME

L'acte comptarà amb la presència de

la consellera delegada d'educació de l'ajuntament de Mataró

Sra Conxita Calvo Lomera i

la consellera delegada d'innovació i promoció de la ciutadania

Sra Alicia Romero Llano

Aquesta experiència formarà part del projecte Aps de Mataró amb l'alumnat del projecte EXIT

informació de l'acte a l'Agenda cultural de Mataró http://www.mataro.cat/portal/contingut/activitat/2009/05/06_aps.html

HISTÒRIA DE L'ART : ANÀLISI D'UNA OBRA ARQUITECTÒNICA

2009-02-07T19:04:00.001+01:00

Clos Arqueològic

CAN MODOLELL

Verónica Calzado
Anna Mirón Martinez
Curs: 2n Batxillerat (social)
Assignatura : H. Art

Índex

Introducció.......................................................3
Ubicació............................................................5
Context històric...............................................7
Anàlisi...............................................................8
Conclusió........................................................11
Bibliografia....................................................11

Introducció

-Objectiu:

El treball que tenim que fer te com a objectiu principal el de conèixer i saber més sobre l’historia i monuments que és troben a prop nostre. En qual cada grup s’endinsava en el edifici que li tocava, en el nostre cas del Clos Arqueològic de Can Madolell.
En el qual vam anar a visitar-ho per tal de completar el treball, allà ens van informar de primera mà un historiador (Gonzalo Berger) especialitzat en la matèria i van poder fer fotos per tal de mostrar el que és troba d’aquest jaciments i que vam estar-hi present allà.

-Com s’ha fet:

Aquest treball és va fer en parella, ja que primerament la classe és va dividir en grups per tal de repartir els edificis, i a partir d’aquí cada grup elaborà el seu treball .
Un cop vam tenir el lloc que visitar escollit i les pautes a seguir, ens vam dirigir al Clos Arqueològic de Can Madolell, situat al nucli urbà Cabrera de Mar. Un cop a cabrera, vam anar al ajuntament per tal de demanar més informació sobre el jaciment i les direcció per arribar. Allà ens vam donar compta que és tenia que demanar cita per visitar-lo i això vam fer. Desprès de moltes trucades dient que venia, que no venia l’historiador, al final va arribar i ens va poder mostrar tot allò i fer algunes fotos de les restes a més de varies explicacions relacionat amb el jaciment.
Un cop tinguérem tota l’informació la vam reuní de manera que va donar com a resultat aquest gran treball sobre Can Modolell.

-Dificultats:

Quan vam escollir Cabrera de Mar va ser perquè pensàvem que seria el lloc més pròxim de les opcions que quedava i el de més fàcil arribada i trobada d’informació.
Però tot això va ser el que vam pensar perquè quan vam estacionar per fi a Cabrera que hi ha un tren cada hora, els bussos no hi havia plànol ni horari així que ens vam guiar d’un mapa extret d’internet. Però tot i així amb el mapa no vam saber arribar, així que l’altre opció era preguntar a la gent, la qual va respondre que mai havia escoltat res sobre aquest jaciment.
Sort que al final vam trobar una dona la qual ens va guiar a una parada que portes al centre de Cabrera, on vam baixar i preguntar al ajuntament el lloc d’aquest jaciment.
A partir d’aquí vam seguir les indicacions que ens vam donar i vam arribar, però ens vam trobar que era tancat. Llavors vam trucar a un telèfon de contacte amb la Fundació Burriac, el qual de primeres ens va dir que no hi havia ningú en aquell moment per aquella zona, però al cap de una estona ens van trucar dient que si que un historiador és dirigia cap allà. I a partir d’aquí cap altre obstacle vam tenir per tal de trobar Can Modolell, però tot i així ens va costar l’ho nostre arribar allà a dalt.

-Opinió

La nostra opinió sobre el treball te una part negativa i una positiva.
La negativa es que trobar el lloc ens a resultat una mica difícil però això ens a fet espavilar i utilitzar varis recursos per tal de trobar-l’ho, aquesta seria la part positiva a més dels coneixements après sobre aquest jaciment.

Ubicació i descripció del lloc (plànol, ruta o itinerari explicant com s’hi arriba)

Can Modolell està situat a la part nord de Cabrera de Mar. Per arribar-hi s’ha d’agafar el tren fins l’estació de Cabrera de Mar i un cop allà agafar el bus C-16 que et porta fins a l’ajuntament de Cabrera de Mar.
Un cop allà s’ha de pujar pel carrer de Pare Català tot cap amunt, després vam girar a l’esquerra al carrer de PompeuFabra i llavors a la dreta al carrer de Sant Joan. Allà mateix, en la pujada del carrer es troba Can Modolell.

Fotografies de Can Modolell

Context Històric
El Clos Arqueològic té molta historia ja que és del segle I.
El jaciment d’origen ibèric, va passar per diverses etapes constructives. S’hi van detectar uns murs d’era augustiana, així com restes de paviments d’opus signinum i unes escales que donaven a un vestíbul amb porta. A la fi del segle II i inicis del s. III d.C, hi hagué una remodelació important: es va construir un àmbit semissoterrat (el criptopòrtic). Ja en període baix imperial es van terraplenar les estructures anteriors i es van fer habitacions noves. En un moment tardonoromà o altomedieval, va emprar-se el lloc com a necròpolis. I ben a la vora, consta de que hi havia una capella dedicada a Sant Joan segle XI, actualment desapareguda.
Entre 1974 i 1984 van començar les primeres excavacions, deixant al descobert les estructures actualment visibles. S’observaren dues sitges en el talús del marge del camí, i s’hi va trobar la primera dedicada al culte de Mitra a més l’arqueologia interpreta Can Modolell com una luxosa vil·la romana, que va acollir un santuari. Acabades les excavacions arqueològiques no estava especialment protegit, fins que a mitjans de l'any 1995 es va fer una neteja i a més de ser posada una tanca de protecció.
A més, el propietari, el senyor Josep Miquel Modolell, va fer donació del terreny a la Fundació Burriac de Cabrera de Mar, que és la que actualment és propietària.

En resum de les variacions que ha sofert:

1-Una primera fase constructiva d’època d’August segons Bonamusa (1998).
2-Una fase constructiva d’època de Claudi.
3-Una remodelació de tot l’edifici, a la qual pertany la cripta que es suposa el temple de Mitra (final segle I inici III)
4-Una fase tardo-antiga, els fonaments de les parets de la qual retallen els estrats d’amortització de la fase anterior i el terraplenat.
5-Una fase medieval, amb tres enterraments de cista, i encara posterior a ells, un conjunt de 15 fosses que retallen els estrats romans, datades segle XII, així com parets del temple de St. Joan. El document més antic d’aquest poble data del 1203.
6-El darrer terraplenat que amortitza les estructures medievals es data en el segle XIV.

Anàlisi
-Documentació general
Nom: Can Modolell
Arquitecte: ?
Cronologia: S. I – II d.C.
(Entre 1974 i 1984 va ser excavat per la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró, sota la direcció de Joan Bonamusa i Rosa Isabel Garí.)
Localització: Cabrera de Mar
Estil: Ibèric
Materials utilitzats: Pedra i fang

-Anàlisi formal

Elements:
El criptopòrtic és d’una sola nau, rectangular, de proporcions modestes (34 metres quadrats). La seva raó d’existir respon al fet d’exercir la funció de pòrtic o lloc de pas, a través del qual s’accedia al recinte.
La nau encara conserva la major part del paviment, fet amb grans llambordes de granit, travades amb d’altres més petites. Aquest paviment va ser construït en sec sobre una preparació o llit sorrenc.
Les parets que flanquegen la nau , son d’estructura homogènia, ambdues d’estructura mixta d’opus africanum, fetes amb peus drets de carreus de granit i reomplert d’opus incertum amb alguns elements ceràmics de construcció, fragmentats, amb restes d’estucat o arrebossat, fins i tot en algun lloc es copsava algun petit fragment de pintura color vermell-grana. Les dues parets són de forma simètrica, a cadascuna es troben tres pilastres (base, fust i imposta, amb pedra granit del país) empotrades, les dues centrals senceres, les de la banda nord sense imposta i les de la banda sud només les bases.
En l’excavació del farciment de la nau s’han exhumat restes de sostre, de volta, però hi ha el dubte de si es tracta de restes de la coberta caiguda in situ, o si es tracta de materials continguts en el terraplenat fet amb runes d’altra procedència.

Estil
El jaciment de can Modolell va passar per diverses etapes. En un primer moment es van detectar uns murs (grans blocs de granit bastits en sec) d’era augustiana, en el canvi d’era. També es trobaren restes de paviment d’opus signinum amb decoració de rombes de tessel·les blanques i unes escales que donaven a un vestíbul amb porta.
En època Severa, a cavall de la fi del segle II i inicis del segle III dC., es dóna una important remodelació, i és quan es construeix una habitació semisoterrada, el criptopòrtic, empedrat amb grans lloses i amb els murs flanquejats de tres pilastres adossades. Havia una construcció semicircular, la qual se suposa seria el fonament d'una exedra relacionada amb la construcció desapareguda al damunt del criptopòrtic. Se sap que la sala d'aquest darrer tenia un sostre amb volta i les parets estaven cobertes de pintures.

Reconstrucció ideal d’Enric Juhé

Ja en període baix imperial, s'observa el terraplenat de les anteriors estructures, només s'aprofita un mur i es fan noves habitacions que es fan amb murs d'una tècnica menys acurada. Destaca l'aprofitament en un dels murs d'una columna o resta de mil·liari.
En un moment tardorromà o altomedieval, sense respectar les estructures anteriors, s'emprà el lloc com a necròpoli donat que s'hi trobaren tres enterraments, i a més, hi ha notícia oral que propera a la mateixa zona s'havien destruït més enterraments.
Finalment, entre els segles IX i XII s'hi ubicà un camp de sitges de les quals se’n desconeix la seva funcionalitat, que segurament no haurien estat impermeabilitzades i per tant no se sap fins quin punt podien usar-se com a sitges per a guardar excedent de cereals.
Dins del jaciment s’han trobat abundants testimonis de culte (ares, ex-vots, etc.)

-Interpretació

Contingut i significació
Hi ha un petit altar de marbre amb una inscripció dedicada al déu Kautes, que era un personatge associat al déu persa Mitra.

Funció
A Can Modolell s’hi han trobat diversos elements amb inscripcions i iconografies que plantegen la funció del jaciment, sobretot en època altoimperial: un panteó o un santuari mitraïc.
Bonamusa i els membres de la secció arqueològica de Mataró l’interpretaren com una vil•la romana, tot i obrint la possibilitat que també hi pogués haver un temple pagà. Amb les troballes successives d’elements de culte, especialment mitraic, va anar prenent cos la idea que es tractava d’un mitreu.

Conclusió i funció actual
Aquest treball ens ha suposat treballar conjuntament, això ens a fet que sigui menys pesat el treball, ja que s’hi hagués sigut individual seria molt pesat de portar. Va ser una tasca difícil de trobar el jaciment, però ens vam sortir.
Avui dia, la funció actual del jaciment tracta de ensenyar aquelles restes que queden del jaciment als visitants interesats.

Bibliografia
Webs:

-

http://personales.ya.com/garisoler/arqueologia/modo1.htm
-http://quaderndecalls.blogspot.com/2008/05/sobre-el-jaciment-de-can-modolell-de.html
-www.cabrerademar.org
-www.viaagusta.anonai.com/CModolell1.html

HOLOCAUST

2009-01-17T19:34:00.000+01:00

Enguany hem iniciat una experiència educativa per difondre la Shoah. Aquest curs hem treballat a Educació per a la ciutadania i a Ètica el tema amb la pel·lícula "La zona gris" , així com amb la WQ sobre drets humans i testimonis que ha estat exposada. També hem participat en el Memorial democràtic amb l'exposicio "Dones i repressió" sobre la deportació i resistència de les dones del Camp del "corb negre" on hi va ser Neus Salvat. Aquesta exposició ha estat treballada per alguns departaments conjuntament com el departament de llengues extrangeres i el departament de diversitat. L'exposició ha estat cedida per Amical Mauthausen. També amb la pel·lícula " Sense Destí" i amb la presència del professor de ciències polítiques Xavier Torrents hem participat dels actes en memòria de les víctimes de l'holocaust el passat gener.
La nostra línia de treball dins el departament busca seguir treballant per difondre una idea educativa i educadora de l'holocaust. El passat més d'Abril el departament va viatjar a Madrid per rebre formació sobre "Seminaris internacionals sobre els genocidis del segle XX" que la Casa Sepharat proposava.

CARDENAL CISNEROS

2008-04-13T19:21:00.000+02:00

CURRÍCULUM VITAE DEL CARDENAL CISNEROS
DADES PERSONALS
Nom: Gonzalo (Francisco) Jiménez de Cisneros. Cardenal Cisneros.
Lloc i data de naixement: Torrelaguna (Madrid) 1436.
Pares: Fill d’hidalgos.
Estat civil: Solter.
Professió: Cardenal i regent de Castella.
Lloc i data de mort: Roa (Burgos) 1517.

PRINCIPALS CÀRRECS
Regent de Castella.
Cardenal.

MOMENTS DECISIUS DE LA SEVA VIDA
Regència del regnat de Castella després de la mort de la reina Isabel I la Catòlica.

REGÈNCIA DE CASTELLA

Hem trobo a Granada. Vaig ser enviat aquí per els reis Catòlics, a evangelitzar als musulmans d’aquesta província, recentment reconquestada. La feina ha estat molt dura…
Però, acabo de rebre una mala notícia, la mort de la reina Isabel, de la qual jo vaig ser conseller i que hem va retirar del meu convent franciscà on hi vaig estar durant tres anys sense sortir-ne. Hem reclamen a la cort de Castella. D’aquí uns minuts començaré el viatge de nou a casa…
Tinc entès que la corona sera heretada per la seva filla Joana, ja que els dos fills anteriors a ella i el seu net, van morir. Encara que també he sentit dir que sofreix algunes demències...
Acabo d’arribar, a Medina del Campo (Valladolid) es por notar un ambient de desolació, tots els comerços tancats, banderes baixades, ningú al carrer, en senyal de dol a la nostra reina Isabel.
Una vegada a la cort, organitzo tota la vetlla que s’allargarà durant molts dies, fins que la portem a inhumar d’aquí unes setmanes. I preparo la proxima coronació de la infanta Joana.
Aquesta nit ningú dorm, tots estem vetllant per l’ànima de la nostra reina...

Acaba de sortir el sol, tot està llest. Se celebra la coronació de Joana i passa a ser Joana I de Castella juntament amb el seu marit Felip I el Bell i el seu pare Ferràn II d’Aragó es retira de Castella.

Pasen els anys i visc a la cort de Castella.
Cada dia es noten més les demències de la reina Joana. Cada vegada estava més gelosa del seus fills, ja que rebien més atenció que ella de part de Felip.
Quan Joana encara no havia conegut al seu promès, va conèixer a Felip i els dos es van enamorar, sense saber que ell era el seu promès. Però, Felip ja ha perdut interès en aquesta relació i només es fa càrrec dels seus fills, provocant aquestes demències de la reina Joana.

Acaba d’ocórrer una gran desgràcia, el nostre rei Felip el Bell acaba de morir, i la reina Joana mostra més demència que mai, es paasa nit i dia davant del cos del seu difunt marit, ja no cuida dels seus fills, no volia rentar-se, ni canviar-se de roba.
M’encarrego d’avisar al rei Ferran de que vingui a fer la regència de Castella, perquè Joana no està en condicions i el seu net Carles és menor d’edat. Aquest decideix, fent cas a la difunta reina Isabel, de reclutar a Joana a Tordesillas, si no podia fer-se càrrec del regne. Estarà reclutada amb l’única companyia de la seva filla petita Caterina.

El rei Ferran ha de marxar a l’estranger, m’ha deixat a càrrec de la regència de Castella fins que el seu net Carles tingui la majoria d’edat. M’encarrego de que les lleis es facin complir, que es recullin tots els impostos i que hi hagi pau al territori.

1516, Ferran d’Aragó ha mort. Ha deixat dir, que el seu net Carles ha de regnar Castella, ja que ja té la majoria d’edat.

Demà hauré de reunir-me amb ell per parlar sobre com està actualment l’estat de Castella i per donar-li la benvinguda al seu regne, per ara, vaig a resar…

GALILEU GALILEI

2008-04-13T19:16:00.000+02:00

- Estic en el meu despatx i ara us explicaré una miqueta, com ha sigut la meva vida. Ara estic molt concentrat en les matemàtiques, perquè m’ha interessat molt i m’agraden.
En el 1586, vaig inventar el pulsómetre, que que permet mesurar el puls i subministra una escala de temps.Tambè vaig començar els meus estudis en la caiguda del cors.
En el 1589 vaig aconseguir una plaça en el Estudi de Pisa i allà vaig criticar els punts de vistes d’Aristòteles.
En 1599 em vaig unir amb Marina Gamba, de qui em vaig separar
en 1610 desprès de tenir amb ella, dos filles i un fill.
En 1604 vaig fer moltes rutes, en Juliol, vaig fer la seva prova d'aigua en un jardí de Padua i en Octubre, vaig descobrir la llei del moviment accelerat.
En 1606, vaig construir el meu primer termoscopi, fabricat en Holanda, aquest telescopi haurà permet veure estels invisibles a simple vista.
El 10 de juliol de 1610, vaig deixar Venècia per traslladar-me a Florència.
El 25 de juliol de 1610, vaig orientar la meva llent astronòmica cap a Saturn i vaig descobrir la meva aparència.
El 4 de juny, vaig retornar a Florència.
En 1632 la meva obra va fracasar a pesar d’intentar l’exigència per Bellarmino, que aportaba com prova el moviment de la Terra, les explicacions de marees eren tan falses que, el Sant Ofici no va dudar en obrir-li un procès a Galielu pero poder publicar el seu llibre.
El 1633 el procès va acabar amb la condena a prisió perpetua. La pena va ser suavitzada a permitir-li que cumplesi en la seva quinta de Arcetri, cercana al convent.
El 1638 em vaig retirar i vaig aconseguir completar la ultima i més important de les meves obres: los Discorsi e dimostrazioni matematiche intorno à due nueve scienze.

BUBA CHUNKI , MAIA

2008-02-17T20:42:00.000+01:00

Currículum vitae

-Nom: Buba Chunki
-Data de naixement i lloc: 30 de gener de1477. A Guanahaní
-Pares: Eren agrícoles (pagesos)
-Professió: Pagès
-Lloc i data de la seva mort: Mort en Guanahaní, l’any 1492

Moment decisius de la seva vida:

-Va ser assassinat per els homes de Colom a l’any 1492.
Tot ho altre va fer la seva rutina, treballar a les terres del amo

Descobriment d’Amèrica 1492:

Hola hem dic Buba Chunki, vaig néixer el dia 30 de gener de 1477. Ara tinc 15 anys i treballo amb el meu pare a les terres de un home que ens paga per que li cultivem els aliments, a canvi ens dona una part del que recollim per les nostre supervivència. Normalment treballo des de que surt el sol fins que se’n comença a anar, i el que queda de dia me’n vaig a jugar amb els meus amics a una esplanada, normalment estic molt poca estona perquè quan es fa de nit no hi pot haver ningú al carrer perquè s’obscureix i no es veu res.

El dia 12 de octubre de 1492 hem vaig llevar, com sempre em vaig anar a treballar amb el meu pare a les terres del amo, allà vaig fer moltes hores ja que era un dia per recollir la collita, aquell dia vam passar per la cosa blava i mullada, en mirar més cap al front vam veure unes coses que flotaven en aquella cosa. Jo i el meu pare ens vam quedar sorpresos però no hi vam donar importància al que varem veure i ens vam anar a casa desprès de treballar. Aquella mateixa nit mentres el pare i la mare estaven en l’habitació vaig escoltar un soroll que venia de fora. Corrents vaig entrar a l’habitació dels pares i tot avergonyit pel que estaven fent, li vaig dir el que havia escoltat i el pare que era molt valent es a asomar amb una espelma. El que el va veure no se que era només vaig escoltar un soroll molt fort i els crits d’una persona, com soc molt poc valent hem vaig amagar darrera de una porta i vaig esperar a que els sorolls deixaren de escoltar-se, vaig anar a l’habitació i vaig veure que els pares no hi eren i uns homes que rondaven per el carrers del lloc on visc. En aquella nit no vaig poder dormir i tota la nit pensant on podien ser els meus pares, hem vaig quedar mes tranquil al pensar que a lo millor havien anat a donar una volta per la terra que s’assembla pols, i que al dia següent estaria amb el meu pare a les terres de l’amo. Aquell dia hem vaig llevar com sempre, vaig mirar a l’habitació a veure si estava la mare però no hi era. En aquell moment vaig pensar que tots dos s’havien anat a treballar sense mi i vaig anar tot sol cap allà.

Quan vaig arribar allà i no hi eren els pares em vaig amoïnar perquè no sabia on eren, al cap de unes hores van venir 3 homes amb unes robes molt estranyes, corrents, vaig anar a veure si eren ells, però no, els vaig preguntar si els havien vist, de sobte s’hem van llençar a sobre i em van començar a picar, poques hores després hem van enganxar a una fusta uns quants d’homes em van llençar pedres i després van treure un pal molt llarg k no sabia k era, tenia una punta molt punteguda pel que es veia, tothom es reia quan em veien patir tant, s’hem van acostar amb allò a la mà, de sobte va fer un moviment molt brusc i em va clavar tot allò a la panxa. Al cap de pocs minuts vaig morir.

JUAN FERNANDEZ DE MONTILLA

2008-02-17T20:33:00.000+01:00

CURRÍCULUM VITAE

Dades personals

Nom: Juan Fernández de Montilla / Juan
Lloc i data de naixement: 14/2/1468 a Montilla
Pares: Diego Fernández de Montilla
Luisa García
Estat civil: Casat
Professió: Escriba
Lloc i data de mort: Salamanca al 28/7/1502

Principals càrrecs

Professor a la Universitat literària de Salamanca

Moment decisius
Es trasllada a viure a Salamanca per començar el seus estudis
Escriu el seu primer llibre: Cancionela de la luna
Viatge a Amèrica amb Colon
Segon viatge amb Colon
Escriu la obra més popular Cantico de flores
Es casa amb Marisa Santillana
Té un fill
Tercer i últim viatge cap Amèrica

Relat :

Tota la meva història comença el 14 de Febrer de 1468 a Montilla, estava destinat a surti per l’úter de la meva mare Luisa García i veure al meu pare Diego i Fernández de Montilla, vaig néixer quan la societat era marcada pel rei, el nobles i els clergues, en plena expansió tant catòlica com política, la meva infància va transcòrrer sense problemes fins als cinc anys de la meva existència, la meva mare va morir d’una tuberculosis, quan no tenia pensaments, encara recordo aquell dia de Març on el meu pare sortí de casa per anar a parla amb el rei, d’un tema de diners, el em deia tranquil a tu ja et tocarà la part bona. Com oblidar-ho per culpa d’això em vaig decantar per seguir aquesta vida. A partir dels deu anys vaig començar a estudiar lletres y números, de manera seria, el que feia avanç eren petites introduccions, el meu pare volia que fos un Banquer com ell i jo em negava, va ser per això que desde els deu anys tenia clar que volia ser escriptor, vaig començar a llegir alguns poemes o elegies, com Coplas a la muerte de mi padre de Jorge Manrique que va ser un dels primers llibres de la impremta, tothom volia arribar a ell, volia inspirarse y omplir la seva ment amb el seus pensaments, llavors amb l’edat d’once anys vaig començar a llegir aquesta elegia, aquesta cobla em van fer rumiar, que es el que volia fer? Volia busca rimes tota la meva vida? O volia explicar exactament el que succeïa sense impediments alguns. A partir d’aquí vaig decidir que el que volia, era ser un escriptor normal, res de poesia. Amb catorze anys vaig anar a la universitat de Salamanca per començar els meus estudis d’escriptor, mentre anava aprenent vaig començar a escriure novel·les encara que sense èxit, Aixa van transcorre el meus dies a la universitat de Salamanca lluny de la meva família, fins al 1489 on per fi vaig agafar la meva idea principal del meu primer llibre, com deixar endarrera aquell dia, va marcar el meu començament com escriptor, el llibre tractaria sobre una hermosa dama sota l’influencia de la lluna, ja acabada la universitat vaig tornar a la meva casa, era com abans, groga i blanca amb unes finestres que feien que la casa estigues plena de llum a primera hora del matí, al veure'l vaig anar a saludar-lo i vam gaudir d’una hora de riquesa familiar, li vaig contar tot el que m’havia passat, mentre estava fora, i que ja tenia la meva primera història apunt d’acabar, no va ser fins al 1490 que l’ha vaig acabar, la vaig titular Cancionela de la luna, no va ser famós a gran escala però si que es va conèixer per la meva autonomia. Era una tarda de Febrer quan el meu pare va arribar amb una drap als ulls, subjectat per un nen, em vaig apropar a ell i em va dir unes paraules que encara avui recordo <<>>, el vaig ajudar a entrar a casa i li vaig donar alguns diners al noi que el va ajudar. Vam estar parlant, era com si ja no pogués seguir vivint, li van donar un got amb vi i a l’intenta agafar-lo va ficar la ma al líquid, es va voler enganyar dient que no passava res, més tard va aconseguir agafar el got i s’ho va emportar als llavis, va fer un llarg glop, i al intentar deixar-ho a taula no es va adonar compte de que estava tocant el cantell de la taula, ho va deixar i el got es va precipitar cap al terra trencant-se. No s’havia de ser massa intel·ligent per donar-se compte de que perdriem tota la nostra riquesa, el meu pare ja no estava en disposició de treballar de banquer.
Als dos mesos de la seva aparició amb el nen, va vendre la casa a uns burgesos que com nosaltres s’estaven fent rics, però a la meva família aquella època ja havia acabat, ara ens traslladàvem a un piset, en mig del poble, el carrer estava ple de terra, quan plovia, et posaves enfangat fins als genolls, quan pujaves las escala, la fusta desgastada feia un grinyol que s’escoltava a tot l’edifici, d’aquesta manera el meu pare podia reconèixer si venia algú. Va ser doncs quan em va arribar un citat dels Reis Catòlics sol·licitant la meva assistència a una reunió, posava que es tractava d’una nova vida, d’un nou món, de noves terres. Ja en aquella reunió, vaig veure als Reis Catòlics parlant amb una persona, portava una roba, oscura i lleugera, pel que vaig arribar a escoltar li sol·licitava als reis una tripulació. Encara que el citat era fet pels Reis no vaig arribar a parlar amb ells, sinó amb aquell home, em va dir que proponía un viatge cap a l’oest per arribar a l’Índia, no em volia convèncer de la seva teoria, només volia que fos, em va dir que seria un escriptor d’abord, que tot el que succeiria estaria escrit els meus papers, que al arribar tindria ajudes econòmiques per exercir la meva carrera, i que tindria lloc de treball a una universitat. De tal manera que l’1 d’agost de 1492 a primera hora del matí era a Palos, allà vaig conèixer a el que formaria part de la meva tripulació, quasi la gran majoria eren gent amargada, per la seva forma de vestir, portaven roba molt vella amb forats, encara que no m’ho cregués jo en aquella embarcació era un privilegiat, els demés no tenien existència en aquesta vida no significaven res en aquell dia, la gent d’abord va començar a carregar mercancies al cap, el dispenser, que s’encarregava de la distribució d’aliments, s’organitzava de tal manera que sapigués on estaven totes les coses sense la necessitat de mirar, al següent dia van arribar dos vaixells més, jo com a privilegiat vaig tenir l’orgull de coneixals, eren els Germans Pinzón, Capitans de les dues caravel·les eren professionals van estudiar per això i treballen per això, em vaig adonar de que era l’únic escriba de tota l’expedició, em vaig sentir amb aires de poderositat, saber que l’historia de 100 homes i una expedició estava a les meves mans, estava a la meva ment, estaria al meu paper.
Era el 3 d’agost quan vam embarcar cap el desconegut, damunt de la mar, Colon va arribar amb un barret, com no de color oscur, era el dia en que començava una nova forma de vida, era el dia que començava l’expedició vam fer els últims preparatius, arribaren cinc exprecidiaris, eren portats per la veu dels Reis de Castella, aquest ja no li quedaven res a perdre, sinó a guanyar tenien possibilitat d’escaparse encara que fos enmig de la mar, l’objectiu del viatge era arribar a les Índies, estava previst que ancoréssim a les illes canàries, i així ho vam fer. Érem a les illes Canàries, al nostre vaixell havíem perdut 2 tripulants, un va ser un d’aquells expresidiaris, que com vaig pensar es va llençà a la mar per busca la llibertat, no se si la va arribar a trobar, o si la va perdre, després l’altre va morir en una nit, hi havia part de la tripulació dormint quan entre dos mariners va sorgir una baralla, el guanyador va agafar una espasa i li assestar amb l’acer d’aquesta a un pulmó, el vam haver de cuidar durant tres dies, donant-li l’esperança de que arribaríem ràpid a terra i seria atès. Passàrem una nit a les illes costaneres a Àfrica, no vaig poder relaxar-me i vaig començar a rumiar, que es el que hi ha a l’altre banda del mar? Serà un precipi com diuen algunes llegendes?, no ho sabíem anàvem cap el desconegut, aquella mateixa nit vaig posar nom a l’obra que faria al llarg de tota la meva travessia, Cantico de flores, la aombrava així perquè de vegades feia un crit a la naturalesa, a les flors, preguntant si estava bé això que fèiem.
Al següent dia vam acabar d’omplir el petit magatzem que havíem establert al barco, començàvem la veritable travessia. Tot transcorria amb tranquil·litat absoluta fins que un dia els núvols ens van desconcertar, s’apropava una tempesta, era tot oscur, com si fos de nit, no podíem fer front a ella, els germans Pinzón que eren els experts van decidir que es deixessin portar per aquesta, que després tornarien a posar rumb cap a l’illa de les Espècies, van haver de fer cas, es van desviar bastant, van perdre quasi dos setmanes, a recuperar el rumb, quina sort, sort dels avenços, ens vam poder retrobar la direcció gràcies a les noves descobertes científiques, la brúixola ens va ajudar molt en aquest cas, i també aquells que sabien utilitzaria, vam prosseguir així amb el nostre viatge, amb quatre persones menys del nostre vaixell, van caure a l’aigua, només tinc constància de que una va morir ofegada, jo ho vaig veure, en un brusc moviment del vaixell, en la tempesta, va caure a terra i es va deixar portar pel barco, es va donar un cop al cap amb el màstil, i després de que el vaixell fes un brusc moviment ell va sortir enlairat cap a l’aigua i va caure cap a l’abisme de l’aigua, els altres però amb crits de socors i ajudes. Una altre anècdota a contar es quan dos mariners van fer un complot per menjar més dels que li pertocava, van esperar a la nit quan en dispenser era adormit, llavors siguilosament sota els grinyols de les fustes van arribar al magatzem on havia tot el menjar reservat pel llarg de la travessia, Colon que no podia dormir es va donar una volta pel vaixell com de costum quan va veure aquesta porta oberta, i els va veure allà, va despertar a tota la tripulació, per contar-li el que havia passat, i finalment ell va anar a dormir, el altres mariners ofesos van decidir tirar els acusats a la mar, i així ho van fer.
Erem tots fent les nostres accions habituals quan de sobte vam oi una veu <<>> llavors tothom va començar a mouràs intentant aconseguir mira la terra, no sabíem on estàvem, en mig de la mar, però on ?
Tots estàvem molt nerviosos, esperant a poder veure millor el nou territori, estàvem ansiosos, volíem gaudir d’un sol firme i gaudir de la natura, vam poder veure una extensa costa, vam veure una vegetació molt verda i gran, ens vam para a la primera illa que vam veure per intentar repostar, necessitàvem aigua que no fos salada, vam sortir tots desesperats per poder toca la terra, vaig agafar una mica de sorra i era fina, com cristalls, Colon va demanar 10 voluntaris en endinsar-se dins de l’illa per veure que trobaven, ami em va pedir que anés per escriure, van agafar armes de foc, i ens vam endinsar, la vegetació era molt abrupta i verda dos persones van haver d’agafar espases per poder facilitar el camí, i havia vegades que els camins ja estaven fets, no sabíem perquè però sospitàvem que alguna cosa hi habría vam escoltar el soroll de l’aigua, efectivament era una cascada, jo o vaig diferència per el dia en que vaig anar a visitar una cascades al Nord de la península, però ens va sorprendre molt al arribar, que vam veure un home, amb els cabells llargs, sense roba, portava una mena de manta per la cintura, sense pensar un dels mariners va disparar aquella cosa, i es va anar corrents, però un altre va fer un tret i li va donar, malferit aquella cosa es va recolzar en un arbre, li havíem ferit a la cama, vam decidir emportar-nos-lo, quan vam arribar al vaixell Colon va manar a la resta de la tripulació que anés amb ell per omplir el bidó d’aigua, els altres mariners, van desar el que allò fos a terra, i vam començar a mirar-lo es semblava molt a nosaltres, però a diferencia tenia la pell més oscura que nosaltres, un mariner va intentar tocar-lo però encara seguia vull, aquella cosa va moure el braç i va alçar-lo per veure si tocava algú però no tenia forces i va caure allà mateix, després de carregà l’aigua, vam tornar a embarcar per intentar retomar el nostre viatge, tots creiem que aquesta era la primera illa que arribava a les Índies. Per el camí vam anar trobant illes del mateix tamany sense gran importància territorial, fins que vam trobar una de molt més gran, al veure que la costa no tenia fi Colon com a cap de l’expedició va decidir veure si havia alguna cosa més important cap a un banda de la costa i vam navega al costat d’aquesta durant tres dies aproximadament al veure que no havia res més que més i més costa, Colon va decidir que tornéssim cap enrere per explora l’altre costat de l’illa, al fi vam tornar a veure un pas on podíem passar amb el vaixell, encara que quan erem a prop de tomar aquell camí al fons vam veure una altre illa, i de nou el capità va ordenar que fóssim aquella última, allà vam parar i vam tornar a repostar aigua, vam buscar una manantial a prop i no ho vam trobar, de tal manera que Colon ordenà que embarquéssim una altre vegada al vaixell i que buscaríem un altre lloc on repostar aigua, i així ho vam fer, vam veure una petita bahía, allà vam baixar, i efectivament vam trobar un manantial d’aigua, però no només això, vam veure un poblat de la mateixa espècie de l’animal que portàvem al vaixell, Colon va observar amb detenció el poblat i sense cap sentiment va ordenar als mariners que agafessin uns quants éssers d’aquells, ell no volia participar vist que no volia estar en baralles, apreciava molt la seva vida perquè se la prenguessin uns monstres.
Estàvem a alta mar amb l’objectiu de tornar cap a Castella amb els nostres nous espècimens, quan el dispenser va dir que amb el que hi havia al magatzem no i tindrien bastant per arribar a terres Castellanes, entre el dispenser del vaixell i Colon van decidir que anirien primer a les illes Açores per fer un petit repostatge, així ho vam fer, a partir d’aquí el pla de Colon va anar molt bé arribaren a les Açores on van ancorar i van repostar pel que quedava de viatge, i a les dos o tres setmanes van arribar a Castella, van arribar a Lisboa, encara que més tard van tornar a embarcar cap a Palos, en van començar la seva travesia, Colon em va agafar a mí el als germans Pinzón i ens va portar a Barcelona allà, els reis ens vam donar la benvinguda i li vaig donar el llibre que amb dedicació i esforç havia escrit, com m’havien dit em van otorgar un treball a la Universitat de Salamanca com a professor de literatura, aquella ciutat vaig conèixer a la dona que més estimo, Marisa Santillana, la vaig coneixer en una festa popular d’aquella ciutat, al següent any arriben als meus oïts que Colon a tornat a fer un altre viatge cap a Amèrica i començo a rumiar que el meu llibre seria únic, a expressat el pensament durant un nou territori, una nova expansió, així doncs començo a retocar el meu llibre, omplint el meu pensament d’aquella experiencia, més tard al 1495 em caso amb Marisa Santillana, la meva amant, ella m’ajuda a acabar el meu llibre, que als dos mesos del meu casament ja estaria acabat, es titularia, com el que vaig fer, Cantico de flores. Va ser la obra més famosa que vaig escriure, després de disputes amb la meva dona, Marisa, vam decidir quedarnos a Salamanca, la meva dona creia que si anàvem a Sevilla el nostre noi tindria més possibilitats al seu futur, però no, perdria el treball que m’ha donat tanta riquesa, així doncs ens vam quedar aquí.
No se quan va ser, que vaig prendre la decisió de anar amb Colon en el seu tercer viatge, podria ser per la quantitat de diners que m’oferien, amb això no tindria més problemes, si vivia bé, es clar, o també seria quan vaig començar a descobrir que aquesta vida no te sentit i que alguna cosa em faltava, no sabia que era en concret. Un dia de 1498 vaig anar a Sevilla per poder embarcar en el meu segon viatge, el que no sabia era que no aniria amb Colon si no amb un altre capità, em va decebre una mica, va ser això la raó per la qual vaig dubtar a pujar al barco, però ho faig fer. Com al primer viatge vam ancorar a les illes Canàries i després vam prosseguir viatge cap a les Índies, en aquest viatge es va intentar anar una mica més per l’est per intentar esquivar les illes que bloquejaven el pas cap a Calcuta, vaig creure que havien arribat a les poques setmanes, vam veure terra, però aquelles terres eren sota domini portuguès eren les illes de l’oest d’Àfrica, a partir d’aquestes illes ens vam poder orientar totalment cap a l’oest a l’illa de les espècies, colon agafava aquestes illes com a punt de referència, el viatge se em va fer molt més curt, estava tota l’estona pesant sobre la meva vida, hauria complert el meus objectius? No ho sabia.
Com de costum vam arribar a una nova illa vam intentar vorejar-la per un costat però ens va ser impossible, vist que ens vam topar amb un cap que ens canviava de sentit, i així ho vam fer, durant dies vam estar surcant els mars fins a trobar una illa, allà ens vam aturar, vam ancorar per repostar aigua, tot va sorgir sense complicacions, ja no estaven aquelles coses, algunes persones les van classificar com a monstres, altres com a animals, i altres simplement humans com a nosaltres, jo pensava en que eren animalots, com es podia anar sense res, encara que fos per la vegetació, no tenien intel·ligència, a partir d’aquesta aturada Colon va decidir tornar cap a Castella, però abans volia passar per una colònia que havia creat en el seu segon viatge, vam arribar i vam veure soldats, o mariners, no ho sabia, però tots eren igual, tractaven d’esclaus aquelles coses, s’aprofitaven d’ells per treure or i riqueses, de vegades s’endinsaven a la vegetació per buscar més i més esclaus, no els preocupava la seva opinió, vaig decidir donar una volta per aquell “fort” improvisat, estaven plens de morts, hi havia fins i tot cadàvers en descomposició al costat d’aquells que encara respiraven el seu últim anel·l de
vida, em vaig marxar corrents no podia suportar aquelles visions, al nostre viatge no van succeir problemes, vaig estar pensatiu com avanç, però em feia mal la panxa, no em vaig preocupar, no havia ningú esperant-me al port de Palos. Res més llegar a la meva universitat em vaig poder actualitzar les obres més carismàtiques i els nous corrents literaris, em van dir que va sorgir un nou escriptor, Fernando de Rojas, i que va escriure un bon llibre anomenat
La Celestina, tractaba sobre Calisto i Melibea dos joves amb un amor prohibit, es veien finsal dia de la mort d’un dels dos, no recordo qui, Aquesta novel·la va anar amb mi, la fi de la meva existència, la vaig poder acabar a temps per escriure aquestes paraules, la meva vida no va ser una existència essencial com la d’altres persones, es per això que es tant important, espero que aquest text sigui citat com un dels millors del meu camp, vist que he perdut la vida en ell, com les altres persones en la seva pròpia història.

JOHANNES KEPLER

2008-01-17T16:17:00.000+01:00

Currículum Vitae de Johannes Kepler

DADES PERSONALS.

Nom: Johannes Kepler

Lloc i data de naixement: Weil der Stadt, 27 de desembre de 1571

Pares: El pare era mercenari de l’exèrcit del duc de Würtemberg i la mare treballava a una posada.

Professió: Professor a diferents universitats i científic astronòmic.

Lloc i data de defunció: Ratisbona, 1630

Ahir a la nit, després de sopar i portar els nens a dormir, vaig estar llegint el llibre de Copèrnic que em va deixar el meu professor de matemàtiques. Poc després d’arribar a la mitjanit vaig anar a dormir, però no vaig aclucar els ulls fins una bona estona més tard.

Al voltant de les quatre o les cinc de la matinada em despertà un soroll. Era el gos dels Patzer que estava bordant perquè feia fred i no el deixaven entrar a l’interior de la casa. Vaig fer un glop d’aigua al got que tenia a la habitació i vaig intentar tornar a agafar la son. Em va resultar impossible i vaig tornar a començar a pensar en el llibre de Copèrnic. Quan vaig tornar a donar-li la volta als meus pensaments va haver alguna cosa que no em quadrava. Vaig pensar que si els cosos amb una força diferent s’atrauen, els planetes els passaria el mateix amb el Sol. Finalment vaig començar a dormir.

A l’endemà vaig llevar-me i vaig esmorzar com qualsevol altre dia. Vaig agafar el llibre de Copèrnic, la meva cartera i vaig anar fent camí cap a la universitat. A l’arribar estava el meu antic professor com cada dia esperant a la porta i pelant-se de fred fins que jo arribava. Entrem tots dos junts i ens esperem al vestíbul. Després d’estar comentant-li que tenia planejat fer una investigació sobre el que havia pensat la nit anterior em va dir que tenia tot el seu suport per a qualsevol dubte o aclaració. Vaig anar a fer classes i al finalitzar la jornada vaig estar prenent una cervesa amb ell i un alumne al bar que hi havia prop de la universitat. L’alumne es va assabentar del que volia fer i em va demanar si us plau que el deixés participar en la meva investigació. Vaig acceptar la seva iniciativa i uns dies després ens vam reunir a un dels laboratoris de la universitat per començar a fer experiments. El noi va caure malalt pocs dies després de començar i em va dir que continués jo, ja que ell trigaria unes setmanes en recuperar-se. Em vaig fer càrrec de la investigació fins que uns dies després tenia la solució dels meus experiments.

El resultat va ser el següent: un cos a l’espai en fer una volta a un altre cos de massa superior no pot fer al seu voltant una circumferència exacta a causa dels camps magnètics i el que fa és una el·lipsi. Ho vaig tenir uns dies en secret perquè em feia por el que poguessin dir dels meus pensaments fins que un dia ho vaig exposar en una classe i pocs dies després un diari m’entrevistés i ho confessés. Al principi la gent no ho entenia molt bé però a mesura que va passant el temps sembla que no hi ha tant de rebombori. A la universitat he esdevingut el mestre a qui tothom li pregunta coses sobre l’univers i un nom important en l’astronomia.

Rincón, Carlos

ISABEL LA CATÒLICA

2007-12-04T19:42:00.001+01:00

Dades personals

Nom: Isabel
Sobrenom: La Catòlica
Lloc i data de naixement: 22 d’Abril Madrigal de las Altas Torres ( Avila) .
Pares: Filla de Joan de Castella i Isabel de Portugal.
Professió: Reina
Lloc i data de la mort: 26 de Desembre del 1504 Castell de la Mota (Valladolid)

Principals càrrecs:

L’any 1468 princesa d’Astúries.
L’any 1474 Reina de Castella

Diumenge, 29 de Juliol de 1492

Avui, després de llevar-me, he tingut una xerradeta amb el meu marit en Ferran. Hem estat parlant enllitats sobre el viatje que Colom vol realitzar, ja fa temps que es va adreçar a nosaltres per a que li donessim ajuda, però no vàrem estar molt segurs del seu projecte. Li he enviat una carta en la que li escrivia que voldria tornar a parlar amb ell sobre aquest projecte que vol fer. Segons tinc coneixement vol realitzar un viatge a les Indies anant per l’oest per confirmar la seva teoria de que la Terra és rodona. He escoltat moltes queixes sobre aquest viatge que vol realitzar, i si l’hi dono la meva ajuda o no. Sé que potser massa gent es posarà en contra meva i això té com a conseqüència molts problemes, però tinc el presentiment que ningú ha escoltat prou les seves idees i tothom només ha rebutjat la seva proposta per les pors i inseguretats que com a poble incult tenen. Haig de fer alguna cosa per canviar aixó.

Dilluns, 30 de Juliol de 1492

Estic a la meva sala de reunions esperant la visita de Colom. La darrera vegada que el vaig veure semblava tant atractiu i ferm que estic contenta de tornar a veure'l Estic pensant sobre aquest viatge, si jo li dono la meva ajuda haurà de ser donant-li les meves joies i coses de valors personals. Però penso que val la pena el compromís. També la religió i la fe valen aquest tipus de sacrificis. I potser podria guanyar alguna cosa després d' haver realitzat el viatge, ja que si es pot confirmar que la Terra es rodona i el meu regne ha estat l'únic que l' ajudat, crec- i això espero- , que ens podria portar major glòria per la corona. (passen dues hores)

Bé, acabo d’acomiadar-me de Colom. A l’hora de la conversa, le notat una mica nerviós, potser era perquè si jo m’hagués oposat a donar-li la meva ajuda, ho tindria molt difícil perquè no li quedaria molta gent que el pogués ajudar en aquesta fita . Jo li he dit que li donaria la meva fortuna personal , per a que pugui contractar a uns bons mariners, i pugui viatjar amb algun transport decent. També li he afegit que si amb aquest viatge en treu profit una mica més de la meitat del botí me’l quedaria jo. Ell no ha possat cap mena de queixa sobre tot el que jo he dit, i molt amable m’ha donat les gràcies i m’ha comentat el que tenia pensat de fer. Quan ha acabat d'explicar-me la seva idea, ens hem agafat les nostres mans i ell ha gossat mirar-me directament als ulls tot enrojint-se el seu rostre i fer un suspir. Però el silenci de les mirades ens ha portat que em firmés una carta que jo he escrit posant el que cadascú ha dit i s’ha proposat donar i fer. Tinc molta confiança en ell, el veig una bona persona. Fins i tot penso que el podria fer almirall de les Indies si aconsegueix la seva gesta.

Dijous, 2 d'Agost de 1492

Avui, he fet una assemblea amb la resta nobles, per parlar de la meva decisió que vaig prendre amb Cristofol . He escoltat moltes critiques i reaccions del nobles, savis i entesos de la Cort. No han acceptat que jo li donés la meva ajuda. Però les meves paraules per tots ells han estat: Jo sóc la Reina !!!, jo faig el que vull. He donat la meva ajuda a Cristofol perquè crec en els seus projectes, i ningú té que dir res més. En el meu Regne, es fa el que jo decideixo i res més. Vosaltres només teniu que escoltar el que jo desitjo , jo no vull la vostra opinió, si esteu en contra o afavor, a mi això m'és indiferent , només teniu que escoltar . Però si algú no està gens d'acord que agafi la porta i marxi !. Després d'aquesta xerrada, alguns d'ells s'han calmat i intentaven ,manifestar el seu interes per la desició. Ara aniré a sopar i cap al llit, ja que demà tinc que acomiadar-me de Cristofol , demà comença el seu viatge.

Divendres, 3 d'Agost 1492

Colom ha sortit del Port de Palos de Moguer (Huelva) amb els germans Pinzón i uns 90 homes en dues caravel·les i una nau. Em sento intranquil·la i neguitosa però no ho vull posar de manifest. La veritat es que no sé si aquest viatge servirà d'alguna cosa, espero que si, perquè si no es així, hauré de soportar les burles de la resta de la gent que no ha estat al meu costat en aquesta desició meva. Però com sóc la Reina, portaré amb molt orgull les consqüències, passi el que passi. Estic començuda de que guanyaré alguna cosa . Ara només haig d'esperar a rebre alguna notícia de Colom, serán uns dies llargs, fins que ens tornem a veure novament.

Dimarts, 14 d'octubre de 1492

Avui, Cristofol ha tornat a la Península i l'hem rebut a Barcelona. Està molt canviat. Porta una barba de mesos i el veig més prim. No ha tornat amb tots els homes i alguns d'ells estaven malalts. Ens ha explicat que ha vist i amb que s'ha trobat en aquelles terres llunyanes. Ha explicat que volia realitzar més viatges i jo li he dit que per la meva part no n'hi ha cap problema.

Quan Cristofol marxi novament , el meu marit i jo hem de demanar al Papa el reconeixement de les terres descobertes per la corona.

25 de setembre de 1493

He rebut notícies del meu almirall que informen que amb disset vaixells i 5000 tripulants ha començat el seu segon viatge. No tinc més informació i això em preocupa perquè no sé si ha trobat alguna cosa de valor o només està donant voltes per passar el temps.

Dijous,17 de Novembre de 1494

He rebut queixes de Portugal, pel motiu de que el meu marit i jo vam demanar-li al Papa el reconeixement de la incoporació de les terres descobertes per Colom. Per no tenir conflictes amb Portugal i solucionar-ho d'alguna manera, hem arribat a la conclusió de firmar el Tractat de Tordesillas. Aquest tractat indica que les terres situades al meridià 46º oest seran nostres i les que estiguin situades al meridià 46º est seran de Portugal. No han posat cap mena de queixa i hem pogut solucionar-ho d'una manera civilitzada.

(Passen 10 anys)

Dimecres, 2 de Juny de 1504

Han passat moltissimes coses, i ara, gairabé tinc la certesa que la nostra Corona ha guanyat molt amb els viatges de Cristofol . L'any 1498 va fer el tercer viatge i fa 1 dia que va arribat amb la seva tripulació de realitzar el seu quart i darrer viatge. Aquest home està convençut de que ha trobat un nou camí a les Índies, però jo no sé si això és tal com diu , i per estar més segura, he decidit viatjar amb ell per veure que es allò que ha trobat. He descobert que també m'agrada l'aventura i potser els llibres de l'aventurer italià Marco Polo han fet despertar en mi encara més la curiositat Ja vaig veure al primer viatge que portaven coses i objectes que eren molt diferents dels que tenim aquí : espècies per nosaltres del tot desconegudes, metalls que brillen molt , pedres que semblen travessar la llum i de gran duresa. Tinc moltes ganes de viatjar amb ell.

Diumenge, 26 de Desembre de 1505

Bé, ara mateix estic en el meu castell. Després d'haver tornat del viatge, hem observat que Colom no ha trobat el que esperavem. Això vol dir, que podem comerciar ja que segons el Tracat de Tordesillas, Colom a descobert, ens pertany El més extrany de tot es que Colom, està convençut de que ell a descobert un nou viatge cap a les Índies.. Encara que, Colom no està molt bé, molts diuen que es morirà aviat, però confio que això no sigui així.

Dimarts, 21 de Maig de 1506

Ahir, Colom va morir. Em sap molt greu.i. Ara penso, en el primer moment que vaig tenir la conversa amb ell, aquell dia que no estava segura de donar-l'hi la meva ajuda, preocupada pel que dirien el poble i la gent . Però ara que ho penso tot des del primer moment, hem sento feliç i orgullosa perquè el meu Colom ha estat un gran home per mi i per la corona. Com a Reina Isabel lamento la perdua i la mort d'aquest navegant aventurer que ha portat a la monarquia a conquerir noves terres i engrandir la religió catòlica i cristiana per tota la terra. Que en el cel sigui la seva ànima per sempre. .

Serrano, Isabel